Que tots parlem la llengua que ens vengui de gust i com més idiomes puguem parlar millor, per poder-nos entendre amb tothom en un clima de pau i respecte, seria potser el desideratum de qualsevol persona pacífica, però
- Davant l’onada salvatge de genocidi cultural que s’està produint sota l’envestida de la globalització conduïda pel poder de les corporacions empresarials neoconservadores, que amenaça l’existència cultural i també física de moltes comunitats indígenes del planeta.
- Davant l’agressió que han posat en circulació els impulsors de la campanya del "Manifiesto por la lengua común", com a concreció intel•lectual d’aquesta onada genocida en el seu aspecte lingüístic, d’atac directe als drets dels membres de les comunitats lingüístiques no castellanoparlants de l’estat espanyol.
- Davant l’atac contra els drets lingüístics dels indígenes mallorquins que l’esmentat "Manifiesto" representa.
ELS FIRMANTS D’AQUEST MANIFEST VOLEM DEIXAR CLAR QUE:
- Si es considera que els mallorquins són espanyols, l’afirmació que fa l’esmentat "Manifiesto" de que "el castellano es la lengua común de todos los españoles" és una mentida (som alguns els qui tenim parents vius que només conversen en mallorquí, molts els qui només parlàvem mallorquí fins ben avançada la infància fregant a l’adolescència, i moltíssims els qui hem conegut pares, o padrins, o repadrins que, en tota sa vida, no xerraren altra llengua més que la nostra); només des del punt de vista dels qui consideren que els indígenes mallorquins no són espanyols podria tal frase tenir un sentit vertader des del moment que els mallorquins no en formaríem part comuna.
- La llengua comuna dels indígenes mallorquins no és "el castellano", que entre noltros fa segles que és conegut com a "foraster", ans el català que parlam, que entre noltros fa segles també que és conegut com a "mallorquí".
- El fet de que la nostra llengua hagi estat perseguida i restringit el seu ús d’ençà del "Decreto de Nueva Planta" al segle XVIII, per imposar-nos-en una altra, no és cap vergonya ni causa per a considerar inferior la llengua pròpia dels mallorquins, ans és vergonya i demèrit dels seus perseguidors, doncs no existeixen llengües inferiors i/o superiors sinó la imposició de voluntats polítiques que es concreten en voler el domini i la imposició d’una llengua sobre les altres fins a voler fer-les desaparèixer, voluntat política d’imposició de la què els signants del "Manifiesto" en són un clar exemple continuador.
- Si un ciutadà de Madrid té dret constitucional a exigir esser entès per qualsevol funcionari públic, i per qualsevol persona que treballi de cara el públic a qualsevol establiment, quan conversa en madrileny a Madrid i a Mallorca, per esser noltros ciutadans d’igual categoria que un ciutadà de Madrid hauríem de tenir el mateix dret constitucional a exigir esser entesos per qualsevol funcionari públic, i per les persones en les mateixes condicions, quan conversam en mallorquí a Madrid i a Mallorca. I si veim que l’ultranacionalisme lingüístico-castellà que impregna l’essència de l’estat espanyol i el pensament de bona part dels seus ciutadans no ens reconeixerà mai a Madrid els drets que ells exigeixen a Mallorca, tanmateix la nostra dignitat no ens permet de cap manera renunciar al reconeixement del dret d’exigir esser entesos per qualsevol funcionari públic i per qualsevol persona que treballi de cara al públic a qualsevol establiment, quan conversam en mallorquí, a Mallorca.
ÉS PER AIXÒ QUE EXIGIM QUE SI HI HA I/O HI HAGUÉS QUALQUE ASPECTE A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA QUE IMPEDEIX I/O IMPEDÍS EL PLE RECONEIXEMENT DEL NOSTRE DRET LINGÜÍSTIC, AQUESTA CONSTITUCIÓ HAURIA DE SER REFORMADA PER ACONSEGUIR QUE DEIXÀS DE SER ATEMPTATÒRIA CONTRA ELS DRETS LINGÜÍSTICS DELS INDÍGENES MALLORQUINS.
Associació "Mallorquins alçau es cap"
Blog
E-mail