ÍNDEX
• Presentació
• Sineu
• Mallorca
• Menorca
• Eivissa
• Formentera
• El fet migratori
• Documents
• Pàgines interessants
 |
|
 |
• Blog |
 |
• Fòrum |
 |
• Llinatges Catalans |
 |
• Participau a l'enquesta |
 |
• Comentaris |
 |
• Sortir |
CERCADOR DE LLIBRES
 |
|
|
 |
Visites |
| |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
SINEUEVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Intentarem en aquest apartat donar una evolució de la població de Sineu des del segle XIV fins a l'actualitat., segons els diferents autors que l'han estudiat. L'evolució de la població de Sineu és la següent
Durant els segles XIV, XV i XVI la forma més usual de calcular la població era l'impost del morabatí també anomenat fogatge. Aquest Impost va ser establit per Jaume II de Mallorca Que creà el morabati com a conseqüència de l'encunyació de les monedes de velló I d'argent Anomenades reials doblencs i reials senars prometent no alterar el seu pes ni la seua llei. A canvi de la seua promesa de mantenir inalterable la moneda mallorquina va exigir com a compensació l'impost del monedatge, que per consistir en el pagament d'un morabatí (vuit sous), es anomenar morabatí. El morabati es cobrava cada set anys i la recaptació es feia per pobles i en cada un d'ells segurament s'establien llistes de contribuents que no han arribat fins a nosaltres havent-se conservat, encara que no sempre, els totals recaptats per pobles, viles i parròquies de la ciutat. Per tant a Mallorca, no podem fer una anàlisi detallada per barris o carrers, ni per edats ni sexes ni pel seu origen mallorquí o foraster perquè l'única cosa que ens donen les recaptacions és el total de morabatins en cada lloc amb la seua equivalència en lliures i sous, a raó de vuit sous per morabatí (32) . El morabatí era un impost que es pagava per llars (focs) i per aquest motiu També s'anomenava fogatge amb una reglamentació en la qual no entrarem i que segons Dr. Sevillà havia de ser pagat per. · Tot habitant de la Ciutat i Regne de Mallorca · Que tengues una llar · Que tengues béns per un valor igual o superior a deu lliures (33) Per tant no havien de pagar l'impost els que tingueren béns inferiors a deu lliures i els que tingueren mes d'una casa o llar només estaven obligats a pagar l'imposat per un d'ells. El morabati és un mètode indirecte de calcul demogràfic i per tant la principal dificultat consisteix a establir el coeficient pel qual cal multiplicar la recaptació per a obtenir la població. Aquest coeficient prou discutit se situa pels investigadors entre 4,5 i 5. Un estudi realitzat a l'illa de Menorca ha comprovat un alt índex de correlació entre les sèries de la recaptació de morabatí i les dels registres de baptismes el que segons els autors corroborara la validesa de les sèries del morabatí. Tals autors arriben a la conclusió que el factor multiplicador ha de ser superior a 5 situant-se al voltant del 6,5 (34) . Nosaltres hem realitzat el càlcul de la població multiplicant la recaptació del morabati per cinc. Hem recollit la relació de la recaptació del morabatí publicada pel Dr. Sevillano (35) per a la vila de Sineu des de 1329 fins a 1573 i l'hem multiplicat per cinc obtenint-se els resultats que figuren al quadre adjunt, que coincideixen fonamentalment amb els publicats pel Dr. Ferrer Flores. En aquesta sèrie només hem d'anotar l'augment de població que es produiria entre 1421 i 1427 contràriament al que ocorre en el global de l'illa, tant a la ciutat com en el conjunt de les viles en les quals la recaptació del morabati descendeix (36) . En els anys successiu contínua el descens de la recaptació del morabati i per tant de la població. En 1440 va haver-hi una tremenda crisi de mortalitat tal vegada superior a la de la Pesta Negra. Els càlculs de l'època ens parlen d'uns 10.000 morts en tota l'illa dels quals 1.500 eren esclaus (37) . En Sineu aquesta crisi de mortalitat no es va reflectir d'una forma tan profunda com en la resta de l'illa perquè la recaptació del morabati de 1444 va descendir només un 3,6 % respecte a la de 1.433. La crisi més profunda de població del segle, la va tenir Sineu l'any 1.451, la revolta forana va incidir negativament en la població de Sineu, per tant disminueix dràsticament la recaptació del morabati que va ser un 10,9 % inferior a la de 1.444. A partir de 1459 s'inicia una lenta recuperació de la recaptació fins a 1.475 any en què va tornar a caure sense que torne a recuperar-se fins a finals del segle XV. Aquesta caiguda de recaptació es produeix en una època en què segons el Dr. Sevillano es produeix un augment gradual però ininterromput de la recaptació insular i, per tant de la població de l'Illa (38). Les dades obtingudes en la primera recaptació del segle XV ens indiquen que va haver-hi un augment prou considerable de la població de Sineu des de 1.489 fins a 1.503 però el que crida mes l'atenció és l'augment espectacular de la població que es produeix entre 1510 i 1517 període en el qual els habitants de Sineu passen de 1355 a 1685, increment que en un principi ens va semblar massa inflat tenint en compte que la següent recaptació de 1524, ens dóna una xifra de 1440 habitants. Segons el Dr. Juan Vidal, a partir de 1.511 fins a 1517 va haver-hi uns anys de forta producció bladera que va produir superàvit o fou suficient per a atendre les necessitats de l'Illa (39) . Aquest augment en la producció de blat va propiciar un període de prosperitat que es reflecteix en el fogatge amb una pujada escassa a la ciutat però amb una forta pujada a les viles. El mateix Dr. Sevillà es va estranyar de la forta pujada produïda i afirmà: “Tanta es la diferencia, que temí que fuera un error en las cifras de recaudación del morabatín: Debidamente comprobadas, hube de buscar en otras fuentes la confirmación de esta prosperidad. En efecto en 1518 un fuente coetánea de la época nos dice “ y la present ylla no stava tan poblada de gent con sta vuy que, com cadae hu sabeu gran temps ha que per gratia de Deu nostre senyor no s’ha vista tanta gent a la ylla”” (40) . A partir de 1538 es produeix un augment de la població que dura fins a la finalització de la sèrie del morabati publicada. L'any 1573 finalitza la sèrie publicada pel Dr. Sevillano i no tenim mes dades de la recaptació del morabatí, però per a 1585 tenim la xifra de 3078 habitants que ens dóna el recompte del virrei D. Lluis de Vich (41) . L'augment de la població ens sembla excessiu però es minora si multipliquem la recaptació del morabati de 1573 per 6 o 6,5 la qual cosa ens demostraria que el factor proposat per Tomas Vidal i Jaume Gomila seria el correcte (42). La xifra de l'any 1591 va ser publicada pel Dr Sevillano (43), i seguida pel Dr. Ferrer (44) Del segle XVII tenim només una dada corresponent a l'any 1667 proporcionat pels Drs. Segura i Suau que contràriament al que enuncien en el seu treball ha sigut citada però no publicada íntegrament ni pel Dr. Domínguez Ortiz ni pel Sr. Alvaro Campaner. Ambdós autors publiquen les xifres relatives a tota l'illa sense publicar els apartats de les distintes localitats (45). Els Drs. Segura i Suau consideren aquest cens com fiable Per al segle XVIII tenim diverses xifres relatives a la població de Sineu. La primera d'elles correspon a l'any 1724 i ens la dóna el Dr. Ferrer Flores citant fonts dels Llibres de Visites Pastorals de l'Arxiu Diocesà de Mallorca. Concretament per a Sineu diu que hi havia 2.531 persones de comunió i 444 persones de només confessió no citant cap pàrvul. El total de cases és de 868 (46) la qual cosa suposant que estigueren totes habitades ens donaria una mitjana de quasi tres habitants per habitatge que ens sembla molt escassa. Tenim a continuació una cita obtinguda per nosaltres en els llibres de Visites Pastorals de l'Arxiu parroquial de Sineu. Correspon a la visita realitzada pel bisbe Fra Benito Panyelles i Escardó en una data indeterminada entre els anys 1733 i 1743 en els que va ser bisbe de Mallorca. La relació de l'esmentada visita, que està sense datar ve després de la de 1739 i per tant correspondria als últims anys de la seua vida ja que va morir a Palma l'any 1743 (47). En aquesta visita pastoral es diu que Sineu tènia 860 cases, 2440 persones de comunió i 450 de sola confessió, no s'esmenten tampoc els pàrvuls. Veiem que hi ha hagut un descens en el numere de cases que pot indicar una disminució de la població, però tant en aquest cas, com en l'anterior, ha d'haver-hi una quantitat de pàrvuls que no ha sigut comptabilitzada. La següent xifra ens la proporcionen els Drs. Segura i Suau i es refereix a l'any 1746 i es basa en un document anomenat “Estat de les persones que l'any1746 tènia l'illa, i blat que es necessita” de l'arxiu particular del Dr. Suau. La xifra de la població de Sineu reflectida en aquest document és de 3.404 habitants i els citats Drs la consideren fiable (48). El Dr. Ferrer Flores ens proporciona la següent xifra que atribueix a l'any 1750 i que coincideix exactament amb la dels Drs. Segura i Suau en 3.404 habitants. No ens diu d'on ha sigut extreta perquè al quadre indica només: “Fonts, Visites Pastorals A.D.M.. Calendaris. Memòries R.S.E. Amics del País (49). Considerant la proximitat de les dates podem donar per valida la població donada pel Dr. Ferrer Flores. En 1764 es produeix la visita pastoral del bisbe D. Francisco Garrido la ressenya del qual ens diu que en Sineu hi havia 847 cases amb 2300 persones de comunió i 350 de confessió d'ambdós sexes. Podem observar que continua abaixant el nombre de cases i de població però continuen faltant els pàrvuls que completarien les xifres reals de la població. Vénen a continuació dues xifres per a l'any 1768 de fonts distintes però amb molt poca diferència entre elles. La primera ens la proporciona el Dr. Ferrer Flores i és de 3296 habitants i la segona ens la proporciona el Dr. Juan Vidal en el seu estudi del cens d'Aranda i és de 3282 habitants (50). La diferència és mínima i poden considerar-se coincidents les dues xifres. Tenim a continuació una altra xifra de població discordant és la proporcionada pel Dr. Ferrer Flores basant-se en la visita pastoral del Bisbe Pedro Rubio i que és de 3880 habitants. Aquests 3880 habitants es distribueixen entre els 3296 de Sineu pròpiament dit i 584 del lloc sufragani de Lloret. La diferència entre les dades proporcionades pel cens de Floridablanca en molt considerable ja que s'eleva a 718 habitants i el mateix autor confessa que “es muy difícil, por no decir imposible disponer de unos datos seguros con relación a la población del siglo XVIII en Mallorca. Y la causa principal nos parece que ha de ser buscada en la manera de elaborar los datos utilizada, pues en muchas ocasiones se estimaba la población de una forma aproximada, por lo menos en lo que se refiere a los datos consignados en las relaciones de las Visitas pastorales” Per a 1784 tenim una xifra de població, 3346 habitants, proporcionada pels Drs. Segura i Suau d'una banda i pel Dr. Ferrer Flores d'altra banda coincident en el nombre i que per tant van haver de beure en la mateixa font. Els Drs. Segura i Suau ens indiquen que la font utilitzada és la “Relació d'habitants, professions, telers de cada municipi” etc. Etc. Publicada en les Memòries del la Societat Econòmica d'Amics del País en 1784. Tenim a continuació dues xifres per als anys 1786/87 i 87/88 la primera publicada pel Dr. Juan Vidal en la seua anàlisi del Cens de Floridablanca i la segona pel Dr. Ferrer Florez, la diferència entre ambdues xifres de població és de quasi tres-cents habitants, massa elevada perquè les dos siguen certes. Nosaltres ens inclinem per donar com certa la xifra proporcionada pel Dr. Ferrer Florez, ja què creiem que l'error és més probable que s'haja produït en la confecció del Cens de Floridablanca perquè creiem que la Societat Econòmica d'Amics del País tènia més possibilitats de conèixer més profundament la realitat del país. Les xifres de població de 1790 i 1797 proporcionades per l'Enciclopèdia de Mallorca i pel Dr. Ferrer Florez han de correspondre al mateix any. Ens inclinem a pensar en un error tipogràfic de l'Enciclopèdia de Mallorca. Durant els segles XIX i XX les xifres de la població són més fiables perquè són obtingudes mitjançant censos oficials i tenen una progressió que podem considerar lògica. Ens crida l'atenció, no obstant la xifra proporcionada per D. Pere Salas Vives que és de 3339 habitants. El Sr. Salas ens diu que ha obtingut el personalment aquesta xifra del cens que es troba a l'arxiu municipal de Sineu però la diferència de mil habitants menys amb la xifra proporcionada pels Drs. Segura i Suau, que el Sr. Salas no critica i sembla donar com a vàlida ens sembla excessiva. Segons les dades obtingudes pels diversos autors esmentats la població de Sineu aconsegueix el seu punt culminant l'any 1900 iniciant un descens gradual a partir de llavors que s'acusa en la segona part del present segle a causa dels efectes del denominat “boom” turístic i que en l'actualitat parece sorgir signes de recuperació.
© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
