Morabati

Prehistòria i Antiguitat

En el territori ocupat per l'actual municipi de Sineu trobam vestigis humans des de la mes remota antiguitat. Del període Pretalaiòtic se conserven nombroses coves que foren utilitzades com a lloc d’habitació entre les que destaquen les dels Conills, Son Costa, Son Mas, Es Comellar Fondo i el Pou d'en Banya . L’època Talaiòtica està representada pels talaiots des Bernardins, de Son Alcaines i del Puig de Sa Creu junt amb els conjunts prehistòrics de Son Creixell, Es Velar, Son Vanrell i la necròpolis del Serral des Moro. Trobam pocs vestigis de l'època romana però no podem descartar la seva presència en el territori. Les noticies de l’existència d’una vila romana en el municipi de Maria, colindant amb el de Sineu fan previsible l’existència d’una ocupació romana en el territori que avui ocupa la comarca del Pla. A Son Ferrandell es va trobar un braç d’una estàtua romana que confirmaria la presència de Roma en el territori ocupat actualment per Sineu.

Planta de l’edifici alfa del Puig Morter de Son Ferrandell.

(Segons Castro, Escoriza i Sanahuja de l'UB)

El que si creim que s'ha de descartar l'identificació de Sineu amb amb el Guium de Plini realitzada per alguns historiadors entre els que cal destacar a D. Antoni Furió (1) i D. Juan Rotger Niell (2) basada en una interpretació errònea de la cita de Plini llegint-la con Cinium. No hi ha cap raó històrica ni arqueològica que avali aquesta identificació.

Edat Mitjana

El nucli urba va surgir probablement abans del primer terç del segle XIII la qual cosa es confirmada per les considerables consignacions de cases musulmanes que es produeixen durant l'esmentada centúria. Coneixem l'evolució de la vila de Sineu durant l'época musulmana a través de la documentació generada desprès de la conquesta catalana, el text àrab del Llibre del Repartiment de Mallorca es el primer document esmenta el districte de Djadaw i en les versions catalanes i llatines del llibre hi ha una anotació que ens permet saber que una de les finques repartides estava situada prop de la vila, confirmant-se l'existencia d'un nucli de població mes gros que un rafal o una alqueria per la documentació posterior en la que se esmenten cases musulmanes (3) una necropolis (4) i banys (5) . Gràcies al Llibre del Repartiment de Mallorca coneixem la divisió territorial del terme de Sineu que llavors era més extens que en l'actualidad . Hi havia un total de vuitante dues alqueries i rafals dels quals una cuarta part eren de caracter tribal.

Plaça del Mercat al lloc on es trobava el fossar musulmà

El procés de creació del municipi de Sineu fou lent i es va completar tan sols a principis del segle XIV. L'any 1243 es parla ja de la vila de Sineui a l'any 1248 es publica la bul·la d'Innocenci IV en la que s'anomena la parroquia de Santa Maria de Sineu. En els seus inicis el terme de Sineu abarcava tambè el de Sant Joan i a partir de 1260 el de Lloret de Vista Alegre. L'universitat de Sineu apareix dfocumentada l'any 1285 en el que foren elegits síndics o procuradors per ana a Ciutat de Mallorca a retre homenatge a Alfons el Franc. L'any 1298 es va segregar de Sinue la mparròquia de Sant Joan i el 1300 ho va fer el municipi.

A principis del segle XIV l'administració municipal estava ja bastant estructurada. Hi havia en la vila cuatre jurats que eren els que eren els encarregats de la seva administració. Eren elegits periòdicament per vinticuatre consellers que es reunien a l’hospital. Tant els uns com els altres provenien de quatre estaments denominats la ma major, la ma mitjana, la ma menor i els que habitaven el el camp. Un altre càrrec municipal important era él de mostassaf que tenia la missió de controlar la distribució dels aliments en la quartera (lloc on es distribuïen els grans), els mercats, les fires i les tendes de qualsevol classe. El mostassaf tenia sota el seu control un saig que tenia autorització per fer crides i dictar bans del seu ofici. El clavari s’ocupava de l’administració de la caixa de la universitat i duia la contabilitat dels ingressos i despeses fetes en nom dels jurats. El batlle reial era el principal representant del rei, era elegit pel rei o pel governador i es renovaven anualment, executaven les ordres del rei, cobraven els censals, els delmes i altres drets reials. Acostumaven a residir al palau i disposaven d'un cavall i d’un saig i tenia una cort o cúria reial, el secretari de la qual, l’escrivà, que també era nomenat pel rei, era un notari que redactava les escriptures judicials i les sentències de la cort d el batlle i tambè redactava les actes dels dels jurant i dels consellers. Al voltant de 1300 es va crear el càrrec de veguer de fora de caràcter judicial que tenia jurisdicció sobre tota la Part Forana (6) i se reunia alternativament a set viles, una de les quals era Sineu . L’any 1319 el rei Sanç ordenà que que el veguer de fora residís habitualment en el palau de Sineu i des de la seva fundació el plenari del sindicat de fora (7) es reunia alternativament a Inca i a Sineu.

Durant tot el segle XIV Sineu va participar en tots els desconeixements bèl·lics que ocorregueren a la Corona d'Aragó i d’una forma fonamental en les lluites entre Pere el Cerimoniós i Jaume III i en la defensa de l’Illa contra els possibles atacs de pirates musulmans.

La població es dividia en estaments i si be tenim noticies de la presència d'alguns cavallers i donzells la majoria de la població pertanyia als estaments de la mà major, que eren els mes acomodats, la mà mitjana formada principalment pels mercaders i la mà menor que agrupava als artesans, comerciants i agricultors. També tenim constància de l’existència de jueus i esclaus.

Segle XV

Durant el segle XV la Universitat s’encarregava fonamentalment d’arreglar els camins i els ponts, de la defensa dels bens comunals, de procurar que la vila estigues proveïda de blat i de repartir els imposts. Les competències esmentades feren que la universitat hagués d’endeutar-se i emetre censals (8). Durant aquest segle Sineu continuà essent la seu de l’únic Veguer de Fora.

El consell del Sindicat de Fora es va reunir a a la vila com a mínim durant els anys 1421, 1424, i 1442. Normalment la universitat tenia dos delegats en el Sindicat que eren els mateixos que la representaven en el Gran i General Consell (9). Sineu va jugar un paper important en l’Aixecament Forà (10) durant el mes de setembre de 1450, Gaspar Serra, un teixidor d'Inca, en l’església de Sineu animà als sineuers a que marxessin contra els ciutadans i Simón Ballester (Tort), un dels capdavanters de la revolta i Daniel Fullana, procedents de Manacor exhortaren als habitants de Sineu a no pagar impostos. El Batle Reial va manar que s’observessin les ordenances sense que fos obeït. Els incidents es succeïren i en el mes de març de 1451 alguns sineuers participaren en la processo de la misericòrdia celebrada a Palma per implorar clemència i al mes següent representants de la Vila acceptaren els càstigs que va imposar el governador. Malgrat l’acceptació dels càstigs la situació estava encara lluny de resoldrer-se i els habitants de Sineu participaren voluntàriament a a la força en les mobilitzacions de forans i en els setges a la capital. Els forans foren derrotats per l’exèrcit reial a l’any 1453. Ni la guerra ni la posterior repressió serviren per establir un règim econòmic acceptat por tothom i les seves conseqüències es manifestaren durant la resta del segle i en els segles posteriors.

Segle XVI

Dos aconteixaments marquen la vida de la vila de Sineu durant el segle XVI, la construcció d’una nova església parroquial, que es la que actualment es pot visitar i el moviment de la germania (11). A les tres de la matinada del dia 17 de mig de 1505, vigília de la festa de la Santíssima Trinitat, es va incendiar, sense que sapiguem els motius l’església parroquial de Sineu (12). Aquest accident, que segons les notícies que posseim va commocionar tota l'illa, va aglutinar tota la població de la vila que va posar els recursos necessaris per iniciar l'obra de la reconstrucció de l’església de tal forma que dos anys desprès durant el mes de febrer de l’any 1507 es beneïa la seva primera clau. La construcció del nou temple es va prolongar durant tot el segle XVI ja que l'any 1586 s’acabaren les obres les obres del campanar i es va col·locar el rellotge (13)

Exterior i interior de l’església parroquial de Sineu

Les germanies tengueren el recolzament d'una part important de la població que es pot estimar en un 45%, es a dir que quasi la meitat de la població de Sineu estava a favor del moviment dels agermanats. Els autors Mulet, Rosselló i Salom (14) publiquen una relació de tres-cents vint i vuit sineuers relacionats amb la germania la qual cosa ens dona una idea de l’acceptació que va tenir el moviment a la localitat. S'ha de relacionar el moviment dels agermanats amb la insatisfacció general que produïen els altíssims imposts considerats contraris a la llei. i a la difusió del mite de l'Encobert, rei que havia de salvar als habitants de la part forana. No entrarem hara en els detalls dels episodis bèl·lics que es poden consultar a qualsevol història general de l'illa de Mallorca i tan sols indicarem que la Germania, que s'havia iniciat amb la finalitat de reformar l'economia pública, va acabar amb un balanç desfavorable i amb unes conseqüències catastròfiques per a Mallorca, amb un rastre de pobresa, odi i rancúnia que deixaren a la nostra terra destruïda (15). Durant la Germania moriren en combat quaranta sis sineuers, setze foren assassinats pels agermanats, cinc moriren durant el setge de Palma i la resta per causes indeterminades. La repressió fou duríssima un gran nombre de forans varen ser fet presoners i entre ells dos habitants de Sineu moriren en la presó, un a galeres i tres foren executats. Un total de cent quaranta- tres persones perderen la vida o desaparegueren durant la Germania fet que va convertir a Sineu en la sexta vila mes perjudicada i que a mes va tenir que pagar tres mil quatre-centes vint-i-quatre lliures de multa.

ÍNDEX

CERCADOR DE LLIBRES

SINEU

Resum històric

Prehistòria i Antiguitat

Edat Mitjana

Segle XV

Segle XVI