Durant el segle XX va continuar l'elaboració periòdica dels distints censos de població que qurant la primera meitat del segle es celabraren cada deu anys en els anys acabats en cero i a partir de 1950 tenim dades cada cinc anys els anys acabats en cero i els acabats en cinc. El cens que corresponia a l'any 1980 no es va celebrar en aquest any i es celebrar l'any 1981 a partir d'aqui considerarem les dades de població de l'any 1986, 1991 i 1996. Segons el Dr. Bartomeu Barceló Pons el grau d'exactitut del cens de 1940 no es massa elevat i problablement la població de les Illes estigui sobrevalorada (29) .

La població de Mallorca reflectida en els diferens censos de població realitzats durant el segle XX son les seguents:

Durant el segle XX la població de Mallorca va augmentar en 352.035 persones la cual cosa representa un 136,92% de la població que hi havia a l'inici del segle. Aquest augment es el major que s'ha produit mai a la història de la nostra Illa.

Fins a la meitat de la centúria la població de dret va esser major que la de fet la cual cosa ens indica la continuitat de la corrent migratoria que havia començat ja a les darreres centuries del segle anterior. La diferencia existent en el cens de 1940 creim que pot esser deguda al personal que encara continuava movilitzat o presoner despres de l'acabament de la Guerra Civil. A partir de l'any 1950 la població de fet es sempre major que la de dret la qual cosa ens demostra l'inici del corrent emigratori que començava a arribar a l'Illa. Malgrat això podem observar que l'any 1950 y 1960 la població de fet de la Part Forana es inferior a la de dret i en canvi i la xifra de 1955 es lleugerament superior. Creim que aquestes xifres demostren tres coses per una part l'inici d'un corrent migratori, basicament de la Península que es dirigia a la nostra Illa, una sortida de mallorquins cap als paisos centreeuropeus en ple proces de desenvolupament i per últim un desplaçament de la població de la Part Forana cap a la Ciutat. A partir de 1965 la diferencia entre població de fet i població de dret es sempre positiva i amb un augment constant tant a la capital com a la Part Forana.

El creixement absolut de la població mallorquina durant el segle XX fou el seguent

El primers deu anys del segle XX que acaben amb el cens de 1910 pertany al periode que el Dr. Barcelo Pons denomina de la crisi demografica i la gran emigració en el qual la població mallorquina va augmentar d'una forma dèbil. Aquest periode es va caracteritzar per la una forta emigració a quasi tots els municipis de l'illa compensada en alguns d'ells per unes taxes de natalitat prou molt elevades que compensaren les perdues motivades per l'emigracio. Palma va rebre part dels exedents rurals de Mallorca i la seva taxa de creixement va ser lleugerament superior a la de l'illa en el seu conjunt i a quasi el doble que la registrada a la part forana.

La disminució de la mortalitat infantil i l'alta natalitat va motivar que, durant els inicis del segle XX les families numeroses fosen abundants

A partir de la segona dècada del segle XX entram en en el periode que el Dr. Barcelo denomina la recuperació del creixement i que dura fins a l'any 1930. En aquest periode es trenca el corrent emigratori del periode anterior que disminueix notablement hara no tan sols s'en van meny spersones sino que les que s'en havian anant en perìodes anteriors comencen a retornar. Per la totalitat de l'Illa el saldo migratori de la dècada que va del 1910 a 1920 fou encara negatiu malgrat que la taxa anual mitjana fos molt petita que a la dècada posterior (1920-1930) ja va passar a ser positiva. La emigració durant aquest periode va afectar mes a la part forana, que entre 1910 y 1920 tenia un saldo migratori negatiu de 8.554 persones que en la dècada de 1.920-1930 va disminuir fins a les 1.764 persones, que a Palma que va recollir una bona part de les persones que abandonaren les localitats de l'Illa arribant fins al 84% en el periode de 1910-1930 i fins al 100% durant el periode seguent. Si be es varen mantenir les diferències entre la mortalitat i la natalitat les taxes de ambdues variables demogràfiques disminuiren significativament.

Durant la Segona República Espanyola la preocupació per l'educació i escolarització dels infants va ser prioritària

La dècada dels anys trenta dels segle XX va estar marcada per les seqüeles de la Guerra Civil que es va desenvolupar des de 1936 fins a 1939. A Mallorca la lluita activa es va limitar a un periode molt curt de temps dels primers messos de la contienda però les consequències indirectes del conflicte s'estengueren durant tot el periode de la lluita activa i dels anys inmediatament posteriors a la mateixa. Les principals consequències de la Guerra civil a Mallorca foren el descens dels neixaments i l'augment de les defuncions. Aquests dos factors feren que el creixement natural de la població mallorquina tant a Palma com a la Part Forana fos molt baix i inclus negatiu durant els anys 1938 i 1939. Si la taxa de natalitat de Palma i de la part forana eren semblants un 15,54 per mil a Palma i un 16,52 a la Part Forana la mortalitat va ser major a la capital que a la resta de l'Illa en taxes de un 15,41 per mil a Palma i un 12,77 a la Part Forana la cual cosa motivava que el creixement natural o vegetatiu fos bastant superior als municipis de la Part Forana, amb taxes de 3,75 per mil, que a la capital que tan sols arriba a taxes de 0,13 per mil. Si el creixement natural durant aquest periode va ser baix el creixement real, motivat per tres fets fonamentals l'estacionament de tropes a Mallorca, els moviments migratoris interiors en el territori de l'Estat i tambè s'ha de tenir en compte la posible sobrevaloració de la població en el cens de 1940, fou positiu i elevat sobretot a Palma que assolí un creixement de 26.143 persones que representen una taxa mitjana anual d'un 25,80 per mil en front a la taxa de creixement anual d'un 4,09 per mil a la part forana. En aquest periode Palma arriba a concentrar el 34,97% de la població total de l'Illa confirmant el creixement que s'havia iniciat a partir de 1910 i arribant al seu maxim històric fins a les hores. En la Part Forana podem observar un creixement de la població dels municipis costaners i de l'eix Palma- Alcudia i una disminució als municipis on les formes de vida eren l'agricultura tradicional cerealística i de montanya. Palma prengue en aquestaq dècada l'iniciativa demografica de l'Illa que habans havia tengut la població ruralgracies a importants contingents de immigrats procedents uns de la ruralia i altres dels altres territoris de l'Estat. Així i tot la població de dret era a l'any 1940 superior a la de fet en un 2,37% a Palma i un 0,31% a la resta de l'Illa.

Durant els vint anys compresos entre 1955 i 1975 es produeix un canvi espectacular en el comportament demogràfic de la població Mallorquina. La Guerra Freda motivà la finalització de l'aillament imposat al règim del General Franco despres de la Segona Guerra Mundial. El Concordat amb la Santa Seu, el tractat amb els EEUU d'America i admisió de Espanya al si de les Nacions Unides normalitzaren les relacions internacionals de l'Estat Espanyol i el Pla d'estabilització de 1959 va normalitzà l'economia. Aquests fets motivaren l'arribada de una gran quantitat de turistes procedents dels païssos centreeuropeus que, atrets per la bellesa de Mallorca i els baixos preus del nostres productes arribaren a l'Illa. Aquesta arribada multitudinària de turistes va crear una quantitat important de llocs de feina que que trobaren una població envellida que no els podia cubrir amb la seva totalitat i que per tant foren ocupats per població immigrant procedent de la Península que cercava aquí una forma de vida que no trobava al seu lloc d'origen i per alguns mallorquins que fins a les hores s'havien dedicat a activitats de caire tradicional i que passaren a ocupar alguns dels llocs de treball recentment creats. En aquestes circunstancies el creixement de la població Mallorquina es va acelerà. La taxa mitjana anual del creixement absolut va ser d'un 9,65 per mil entre 1955-1960, d'un 16,62 per mil de 1960-1965 d'un 21,66 per mil entre 1965-1970 i d'un 23,03 per mil entre 1970-1975. Aquest creixement de la població va motivar que la població de Mallorca pases de 345.208 habitants l'any 1955 als 492.257 de 1975 es a dir que en vint anys s'havia produit a l'illa de Mallorca un augment de la població de 147.049 habitants. Aquest augment de la població es va produir majoritariament a la ciutat de Palma que en el mateix periode va pasar dels 142.105 habitants de 1955 als 262.948 de 1975 la qual cosa representa un augment de 120.843 persones que representen el 82% del augment total de la població de l'Illa en el mateix període.

La crisi del petroli de 1973 i les consequències de la malaltia primer i la mort despres del General Franco incidiren de forma negativa en l'arribada de turistes i en el creixement de la població mallorquina provocant una aturada en el vertiginos creixement de la població del periodo anterior. L'encariment dels carburants va fer que el viatge a Mallorca fos mes car i els turistes que arribaren a l'Illa disminuiren considerablement la qual cosa provocà una crisi econòmica que motivà una drastica reducció de la immigració i afectar a altres factors d'ordre social que provocaren una forta caiguda de la natalitat. L'arribada d'immigrants a Mallorca va baixar fins a situar-se en una taxa d'un 9,53 per mil en el quinqueni 1975-1981 i en torn d'un 2 per mil en els quinquenis 1881-1886 i 1886-1991. L'augment de la població degut a l'arribada d'immigrants, per la carestia de sol edificable a Palma i una politica urbanitzadora restrictiva, va afectar més als municipis limitrofes amb la capital que a Palma degut a que en aquets municipis el preu de la vivenda era mes asequible. Aquesta fase arribà fins l'any 1996

A partir de l'any 1996 torna començar una nova etapa de creixement espectacular de la població que serà analitzada en el seguent apartat

Index

Anterior

0 1 2 3 4 5 6

Posterior

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)