Web morabati.org

MALLORCA

Evolució de la població de Mallorca

Siglo XVIII

Per al segle XVIII tenim diverses xifres relatives a la població de Sineu. La primera d'elles correspon a l'any 1724 i ens la dóna el Dr. Ferrer Flores citant fonts dels Llibres de Visites Pastorals de l'Arxiu Diocesà de Mallorca. Concretament per a Sineu  diu que hi havia 2.531 persones de comunió i 444 persones de només confessió no citant cap pàrvul. El total de cases és de 868  (46) la qual cosa suposant que estigueren totes habitades ens donaria una mitjana de quasi tres habitants per habitatge que ens sembla molt escassa.

Tenim a continuació una cita obtinguda per nosaltres en els llibres de Visites Pastorals de l'Arxiu parroquial de Sineu. Correspon a la visita realitzada pel bisbe Fra Benito Panyelles i Escardó en una data indeterminada entre els anys 1733 i 1743  en els que va ser bisbe de Mallorca. La relació de l'esmentada visita, que està sense datar ve després de la de 1739 i per tant correspondria als últims anys de la seua vida ja que va morir a Palma l'any 1743 (47).  En aquesta visita pastoral es diu que Sineu tènia 860 cases, 2440 persones de comunió i 450 de sola confessió, no s'esmenten tampoc els pàrvuls. Veiem que hi ha hagut un descens en el numere de cases que pot indicar una disminució de la població, però tant en aquest cas, com en l'anterior, ha d'haver-hi una quantitat de pàrvuls que no ha sigut comptabilitzada.

Tenim a continuació una cita obtinguda per nosaltres en els llibres de Visites Pastorals de l'Arxiu parroquial de Sineu. Correspon a la visita realitzada pel bisbe Fra Benito Panyelles i Escardó en una data indeterminada entre els anys 1733 i 1743  en els que va ser bisbe de Mallorca. La relació de l'esmentada visita, que està sense datar ve després de la de 1739 i per tant correspondria als últims anys de la seua vida ja que va morir a Palma l'any 1743 (47).  En aquesta visita pastoral es diu que Sineu tènia 860 cases, 2440 persones de comunió i 450 de sola confessió, no s'esmenten tampoc els pàrvuls. Veiem que hi ha hagut un descens en el numere de cases que pot indicar una disminució de la població, però tant en aquest cas, com en l'anterior, ha d'haver-hi una quantitat de pàrvuls que no ha sigut comptabilitzada.

La següent xifra ens la proporcionen els Drs. Segura i Suau i es refereix a l'any 1746  i es basa en un document anomenat “Estat de les persones que l'any1746 tènia l'illa, i blat que es necessita” de l'arxiu particular del Dr. Suau. La xifra de la població de Sineu reflectida en aquest document és de 3.404 habitants i els citats Drs la consideren fiable (48).

El Dr. Ferrer Flores ens proporciona la següent xifra que atribueix a l'any 1750 i que coincideix exactament amb la dels Drs. Segura i Suau en 3.404 habitants. No ens diu d'on ha sigut extreta perquè al quadre indica només: “Fonts, Visites Pastorals A.D.M.. Calendaris. Memòries R.S.E. Amics del País (49). Considerant la proximitat de les dates podem donar per valida la població donada pel Dr. Ferrer Flores.

En 1764 es produeix la visita pastoral del bisbe D. Francisco Garrido la ressenya del qual ens diu que en Sineu hi havia 847 cases amb 2300 persones de comunió i 350 de confessió d'ambdós sexes. Podem observar que continua abaixant el nombre de cases i  de població però continuen faltant els pàrvuls que completarien les xifres reals de la població.

Vénen a continuació dues xifres per a l'any 1768 de fonts distintes però amb molt poca diferència entre elles. La primera ens la proporciona el Dr. Ferrer Flores i és de 3296 habitants i la segona ens la proporciona el Dr. Juan  Vidal en el seu estudi del cens d'Aranda i és de 3282 habitants  (50). La diferència és mínima i poden considerar-se coincidents les dues xifres.

Tenim a continuació una altra xifra de població discordant és la proporcionada pel Dr. Ferrer Flores basant-se en la visita pastoral del Bisbe Pedro Rubio i que és de 3880 habitants. Aquests 3880 habitants es distribueixen entre els 3296 de Sineu pròpiament dit i 584 del lloc sufragani de Lloret. La diferència entre les dades proporcionades pel cens de Floridablanca en molt considerable ja que s'eleva a 718 habitants i el mateix autor confessa que “es muy difícil, por no decir imposible disponer de unos datos seguros con relación a la población del siglo XVIII en Mallorca. Y la causa principal nos parece que ha de ser buscada en la manera de elaborar los datos utilizada, pues en muchas ocasiones se estimaba la población de una forma aproximada, por lo menos en lo que se refiere a los datos consignados en las relaciones de las Visitas pastorales”

Per a 1784 tenim una xifra de població,  3346 habitants, proporcionada pels Drs. Segura i Suau d'una banda i pel Dr. Ferrer Flores d'altra banda coincident en el nombre i que per tant van haver de beure en la mateixa font. Els Drs. Segura i Suau ens indiquen que la font utilitzada és la “Relació d'habitants, professions, telers de cada municipi” etc. Etc. Publicada en les Memòries del la Societat Econòmica d'Amics del País  en 1784.

Tenim a continuació dues xifres per als anys 1786/87 i 87/88 la primera publicada pel Dr. Juan Vidal en la seua anàlisi del Cens de Floridablanca i la segona pel Dr. Ferrer Florez,  la diferència entre ambdues xifres de població és de quasi tres-cents habitants, massa elevada perquè les dos siguen certes. Nosaltres ens inclinem per donar com certa la xifra proporcionada pel Dr. Ferrer Florez, ja què creiem que l'error és més probable que s'haja produït en la confecció del Cens de Floridablanca perquè creiem que la Societat Econòmica d'Amics del País tènia més possibilitats de conèixer més profundament la realitat del país.

Les xifres de població de 1790 i 1797 proporcionades per l'Enciclopèdia de Mallorca i pel Dr. Ferrer Florez han de correspondre al mateix any. Ens inclinem a pensar en un error tipogràfic de l'Enciclopèdia de Mallorca.

Segle XIX

Durant el segle XIX va començar a Espanya, amb un cert retras respecte a altres paisos europeus, el periode estadístic en l'estudi de la població. A partir de 1842, any en que es va realitzar el primer cens de població de l'estat Espanyol podem coneixer amb exactitut la xifra real d'habitants que te la nostra Illa i la seva distribució per edats.

Dins el període estadístic la primera cosa a diferenciar es la població de fet de la població de dret. La població de dret es aquella que resideix habitualment a una localitat o municipi i la població de fet es aquella que hi resideix en el moment de realitzar el cens. La població de dret pot esser present o absent i la poblacio de fet pot ser de dret o transeunt. Quan els transeunts superen als absents, la poblacio de fet es major que la de dret i quan els absents son majors que els transeunts la població de fet es menor que la de dret. Una població de fet major que la de dret significa una societat amb oportunitats a la qual la gent te tendència a anar-hi i una població de fet inferior a la de dret representa una societat amb escassesa d'oportunitats i de la qual la població te tendència a anar-se'n.

Durant els segle XIX es realitzaren quatre censos considerats com a fiables que foren els de 1860, 1877, 1887 i 1900. No es consideren els censos de 1857 i 1897 considerats com a pot fiables i que es repetiren pocs anys desprès. Les xifres de població que ens donen els esmentats censos son les següents:

Durant els seixanta tres anys que varen transcorre des del cens de Godoy fins al primer cens del periode estadístic, la població de Mallorca va augmentar en 68.560 habitants, es a dir un 48,73% de la població de 1797. Durant els anys que restaren fins a l'acabamanet del segle XIX, la poblacio mallorquina continuà augmentant excepta al cens de 1900 que sofreix una lleugera disminució en la població de fet i un augment semblant de la de dret. El percentatge d'augment global dels anys esmentats va ser d'un 17,03%.

 

L'ametller, cultiu introduit al Segle XIX a Mallorca

 

Durant aquest periode la població de dret va ser sempre superior a la de fet la qual cosa ens indica que existia una incipient corrent emigratoria que feia que part de la població mallorquina cerques una millor qualitat de vida fora de l'Illa. No podem dir que el desplaçament de la població es produis desde la part forana a Palma que que aquesta tambe presenta una població de dret superior a la de fet excepte en el cens de 1900 en que la població de dret de la capital es lleugerament superior a la de fet.

El creixement absolut de la població mallorquina durant el segle XIX fou el seguent

Periode	Total absolut			Taxes mitjanes anuals (0/00)
	Mallorca	Palma	M-P	Mallorca	Palma	M-P
1860-1877	21.332	5.164	16.168	5,71	5,32	5,85
1877-1887	18.612	2.316	16.296	7,76	3,81	9,11
1887-1900	-749	3.415	-4.164	-0,23	4,12	-1,73
Font: Bartomeu Barcelo Pons (26)

Podem observar que l'etapa en que es va produir un major creixement natural de la població de Mallorca va ser durant la dècada de 1877 a 1887 en el qual la taxa mitjana anual fou de 7,76 per mil degguda a l'extraordinaria taxa de creixement de la Part Forana que va ser de de 9,11 per mil.

El Dr. Bartomeu Barceló Pons estableix dues etapes en l'evolució de la població mallorquina durant la segona meitat del segle XIX. A la primera que abarca des de 1860 fins a 1887 l'anomena persistència del règim demogràfic antic i es caracteritza per el fort creixement absolut de la població mallorquina com a consequència de la disminució de la mortalitat extraordinaria de caire epidèmic sense reduir-se signaficativament la natalitat. Durant el periode compres entre 1860 i 1877 la població mallorquina va creixer un 5,71 per mil degut a les epidemies de còlera l'any 1865, rosa l'any 1868 i 1877, pigota l'any 1868 i pesta groga l'any 1870.

La patata, un altre cultiu que contribuí a millorar l'alimentació en el segle XIX

En el periode 1877-1887 hi va haver nomes dues epidemies que minvarem signaficativament la població, l'epidemia de rosa de 1882-1883 i la de rosa, altre cop i difteria de 1887-1888. Aquestes epidemies afectaren mes a Palma que a la Part Forana superant les defuncions el nombre de neixaments i produint durant aquests anys un creixement natural negatiu.

Durant el periode 1877-1887 la natalitat a Mallorca era elevada amb unes taxes anuals que s'acostaven als 30,20 per mil (27) i la mortalitat era encara alta amb taxes de 22,18 per mil (28) la qual cosa suposà una taxa de creixement d'un 8,02 que a causa d'una incipient corrent migratòria es reduia el creixement absolut a una taxa de 7,76 per mil.

El comportament demogràfic de Palma i de la Par Forana presentava algunes diferencies. A Palma la natalitat era menor que a la Part Forana i la mortalitat major. Durant el periode de 1877-1887 la taxa de natalitat mitjana anual va ser a Palma del 26.43 per mil mentres que a la Part Forana era de 31,48 per mil i la taxa de mortalitat era d'un 24,18 per mil a Palma i d'un , 21,50 per mil a la Part Forana. Aquest fet feia que la taxa de creixement natural fos molt superior a la Part Forana (un 9,98 per mil) que a Palma (un 2,25 per mil).

Si el creixement natural a Palma era inferior al de la Part Forana quedava en part compensat per la diferencia existent en el moviment migratori que era positiu a Palma (+949 persones) i negatiu a la Part Forana (-1553 persones). Si deduim de les 1553 persones que abandoraren les viles de la part forana durant el periode 1877-1887 les 949 que quedaren a Palma ens dona que la emigració cap a l'exterior va ser durant el període 1877-1887 de 604 persones la qual cosa ens demostra que els corrent migratori durant aquest poeriode fou molt baix.

La fundació, durant la segona meitat del segle XIX, de diverses ordres religioses femenines dedicades a cuidar dels malats i a l'ensenyament de les dones va contribuir a l'aument de l'higiene i als descens de la mortalitat especialment de la mortalitat infantil

Escola de nines

Durant els anys compresos entre 1887 i 1900 s'inicia el periode que el Dr. Barcelo Pons defineix com a de crisi demógrafica i la gran emigració que es prolongarà, ja dins el segle XX, fins l'any 1910. Aquesta crisi demogràfica no l'hem d'entendra com a una crisi de mortalitat, sino com una crisi de emigració.

Entre 1888 i 1900 la població de Mallorca va perdre 749 habitants, però si tenim en compte que la diferencia entre neixements i defuncions va esser de 20.876 persones les perdues per saldo migratori negatiu foren de 21.625 habitants que sortiren de l'Illa. Durant aquest periode la majoria de municipis mallorquins tengueren un saldo migratori negatiu que en alguns casos va fer que en alguns municipes disminuis la població absoluta. Palma va absorbir una petita part dels exedents rurals però, com ja hem dit la majoria sortiren de l'Illa. Entre 1888 i 1900Palma presenta un saldo migratori positiu de 1.469 persones (un 1,77 per mil anual) del saldo migratori negatiu de la Part Forana la qual cosa accentuà les diferencies en el comportament demogràfic entre Palma i la Part Forana.

Evolució de la població de Mallorca, Palma i la Part Forana duranty el segle XIX

 

 

Index

Anterior

0 1 2 3 4 5 6

Posterior

 

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)

 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.