Web morabati.org

MALLORCA

Evolució de la població de Mallorca

Segle XVI

La població de Mallorca durant el segle XVI esta reflectida en la seguent taula

Durant el segle XVI tenim dues fonts per coneixer la població de Mallorca. Per una part tenim la relació de la recaptacio del morabati publicada pel Dr. Sevillano que abarca fins l'any 1573 i per altre part tenim la relació del Virrei D. LLuis Vich que va fer a les viles de Mallorca l'any 1585 i que fou publicada, entre d'altres, pel Sr. Ramon Rossello (17) i pel Dr. D. Antonio Dominguez Ortiz (18). En aquesta relació, el Virrei enumera les persones que troba a cada una de les viles de l'illa i tambe a la ciutat dividint la població entre gent armada, no armada i inutil, el bestiar que troba i el que segons ell hi falta. Utilitzam la relació publicada pel Sr. Rossello Vaquer perque publica integrament la relació mentres que el Dr. Dominguez Ortiz en publica tan sols una part.

La poblacio de Mallorca a principis del segle XVI seguia una tònica semblant a la de finals del segle XV. La primera recaptació del morabati globalment es lleugerament inferior a la derrera del segle passat pero aquesta disminució es produeix a la Ciutat mentres que a la part forana la recaptació augmenta. L'any 1510 continua la devallada global de la recaptació i tambe la devallada de la Ciutat amb la pujada de la Part Forana.

La recaptació de 1517 va ser extraordinaria per la quantitat recaptada amb una quantitat de 11740 morabatins que, aplicant el coeficient de cinc persones per morabati, ens donaria una població de 58700 persones, població que representa un augment de població de 12830 habitants en tan sols set anys. Si veim que per trobar una xifra de població semblant ens hem d'anar a la recaptació de 1573, la derrera que tenim publicada, que l'augment de la població que es produeix te una incidència mol notable a la Part Forana mentres que a Ciutat va ser bastant inferior i que les recaptacions seguents ens donen una xifra bastant inferior no tan sols a la de 1517 sinó també inferior a les de 1503 i 1510 la xifre de població que reflecteix la recaptació de 1517 ens sembla bastant inversemblant.

Al Dr. D. Francisco Sevillano Colom li cridà l'atenció aquesta elevada recaptació i l'explica per les extraordinaries collites de cereals que se varen produir en els anys 1511, 1512, 1513, 1514, i 1517 documentades pel Dr. D Josep Juan Vidal (19). Una altre causa que pogue influir en l'extraordinaria recaptació de 1517 va ser l'encomanda del rei Fernando el Católico de la defensa de Bugia a l'illa de Mallorca la qual cosa degue provocar l'arribada de poblacio de fora a l'Illa.

Cercant la confirmació de les dades que proporcionaven les llistes de recaptació del morabatí, desprès de confirmar la inexistència d'errors, el Dr. Sevillano va cercar algun testimoni que confirmès aquesta prosperitat i va trobar un document datat l'any 1518 que deia el següent: "y la present ylla no stava tant poblada de gent com sta vuy que, com cada hu sabeu gran temps ha que per la gracia de Deu nostre Senyor no s'ha vist tanta gent en la ylla"(20) .

Nosaltres creim que l'extraordinari augment de població que ens indiquen les fonts es bastant inversemblant. Es posible que a partir de 1515 arribesin a l'Illa persones per participar en la defensa de la ciutat de Bugía però tambè es posible que els anys de excelent producció de blat fes que algunes de les families que abans no pagaven el morabati perque els seus bens no arribaven a les deu lliures hi arribesin i per tant haguesin de pagar l'impost.

Per desgràcia la prosperitat i les excelents collites dels anys anteriors durà poc, El mes de febrer de l'any 1521 esclatà a Mallorca la Germania lluita de caracter social que s'estenguè per Catalunya, Mallorca i Valencia provocada per la crisi agrària existent i l'augment dels imposts. Aquest conflicte va provocar una considerable sangria humana i econòmica que es va reflectir ja en la recaptació del morabati de 1524 i sobretot en la de 1531. La recaptació de 1531 fou la mes baixa dels segles XIV, XV, i XVI per a la Ciutat amb 1730 morabatins que signifiquen una població de 8650 persones i a la Part Forana va ser la recaptació mes baixe de tot el segle XVI.

Joanot Colom, un dels caps de la Germania mallorquina

Superada la crisi motivada pel conflicte de la Germania es va iniciar una tendència alcista que, malgrat les seves pujades i devallades, va dur a que la població de 1550 fos semblant a la principis de segle i que la de 1573 fos semblant a la de 1329 moment de màxima plenitid demogràfica de Mallorca durant la Baixa Edad Mitjana.

Després de 1573, any que ens proporciona la darrera recaptació coneguda del morabati, tenim una altre dada que ens ve proporcionada per la relació del virrei D. Lluis Vich i que ens dona una xifra de població de 114.727 habitants per a la totalitat de l'illa de Mallorca dels que 25.000, en realitat 24.515, correspondrien a la Ciutat i 89.727 a la Part Forana.

Comparant les xifres de població proporcionades per la recaptació del morabati de 1573 i les proporcionades per la relació del virrei D. Lluis Vich creim que la diferència és massa grossa. Es impossible que en dotze anys la població de Mallorca hagui crescut fins a doblar la població. Això ens indica o que el quoficient que hem utilitzat per obtenir els habitants es massa baig o que la relació del virrei està inflada. Per altre banda el Dr. Sevillano diu que existeix una relació d'habitants de 1591 que dona una població per la totalitat de l'illa de 74.509 persones de les quals 23161 corresponen a la Ciutat i la resta, 51348 persones, a la Part Forana.

Evolució de la recaptació del Morabati durant el segle XVI

Evolució de la població durant el segle XVI

Un altre aspecte que creim cal considerar es la comparació que fa el Dr. Sevillano de la recaptació del morabati de 1336 de la parroquia de Sant Nicolau de Palma amb una llista nominal de tots el seus habitants. El Dr. Sevillano diu que que a Sant Nicolau l'any 1336 pagaren el morabati 794 veins i no el pagaren 247. Aquest fet ens diu que un 31% dels veins no va pagar el morabati (21). Suposant que aquesta proporció es mantingues durant els segles XIV, XV i XVI els veins de Mallorca l'any 1573 serien 14.892 que multiplicats per cinc ens donarien una població de 74.460 persones i multiplicats per sis la població resultant seria de 89.352 persones, xifra que ens acosta a la proporcionada per la relació del virrei D. Lluis Vich.

Segle XVII

Pel segle XVII tan sols tenim la següent dada de població referida a l'any 1667.

Aquesta xifra de població l'han treta els Drs Segura i Suau de la "Relació de la Reseña General que por orden del Imo. Sr. Don Rodrigo de Borja (...) se pasa en esta Ciudad y en todas las Villas y Ciudades del Reino el dia 21 de agosto de 1667...." (23) citada pel professor Dominguez Ortiz (24) i per Alvaro Campaner (25) .

Segle XVIII

Del segle XVIII disposam de cinc dades de població que corresponen a 1746, 1769, 1784, 1787 i 1797. Les dades proporcionades per aquestes fonts son les seguents:

Les dades de 1746 corresponen a una relació denominada "Estado de las personas que en el año 1746 tenia la isla y el trigo que se necesita..." depositada a l'arxiu particular del Dr. Jaume Suau. L'esmentada relació ens dona una xifra de 120.664 habitants per tota l'illa de Mallorca dels quals 33121 corresponen a la Ciutat i 87.543 a la part forana. Desprès de comprobar la fiabilitat de les xifres de població mitjançant l'anàlisi de les taxes vitals els Drs Segura i Suau consideren aquestes dades com a fiables (31) . La població de Mallorca hauria crescut en aquest cas en 21472 persones de les quals 7.133 correspondrien a la Ciutat i 14.339 a la Part Forana. Aquestes xifres ens indiquen que entre els setanta nou anys que van desde 1667 i 1746 la població de Mallorca hauria crescut un 43,65%, corresponent a la Ciutat la part mes important del creixement amb un 27, 45% mentres que la Part Forana creixia un 19,59%.

Les dades de 1769 corresponen al que es denomina Cens d'Aranda publicat pel Dr Josep Juan Vidal i despres de sometre les xifres globals de la poblacio de Mallorca a les oscil·lacions de les taxes de natalitat i mortalitat de tota una sèrie de poblacions de l'Illa arriba a la conclusió que la població global proporcionada pel cens d'Aranda per l'Illa de Mallorca son versemblants malgrat a unes determinades poblacions hi pugui haver deficiències (32). Els cens d'Aranda ens diu que la població global de Mallorca ha augmentat respecte a 1746 pero aquest augment s'ha produit a la Part Forana mentres que a la Ciutat la població ha disminuit.

La població de 1784 en's la proporciona la "Relació d'habitants, professions, talers etc. etc. de cada municipi publicada per la Societat Econòmica d'Amics del País de la Ciutat de Mallorca. Els professors Segura i Suau apliquen tambe a aquestes xifres procediments de verificació arribant a la conclusió de les xifres donades per la Societat Económica d'Amics del Pais son versemblants (33). Entre 1769 i 1784 la població global de l'Illa presenta un augment bastant important, mes important a la Part Forana que a la Ciutat.

Entre 1786 i 1787 es va realitzar el amomenat Cens de Floridablanca ordenat pel rei Carles III i comunicat pel Comte de Floridablanca, primer secretari d'Estat i del despatx, l'any 1787. L'esmentat cens fou estudiat pel Dr Josep Juan Vidal que va publicà les seves conclusións l'any 1989 (Vegeu la nota (29)). Segons el Dr. Juan els habitants de Mallorca entre els anys 1786 i 1787 eren 135.221, resultat de sumar als 134.790 habitans que figuren al cens 431 habitants de població institucional que no estan comptabilitzats. D'aquests habitants, 34.073 corresponen a la Ciutat i 101.148 a la part forana (34). Entre 1784 i 1787 s'observa una lleugera disminució en la població total de l'illa, un augment a la Ciutat i una disminució a la Part Forana.

Durant l'any 1797 es va elaborar l'anomenta cens de Godoy que ens proporciona la població per illes però no distingeix entre Ciutat i Part Forana. La població de Mallorca, segons l'esmentat cens, era de 140.699 habitants 5.478 habitants mes que els que consten a les xifres corregides del cens de Floridablanca (35) .

L'oli d'oliva fou un producte molt important destinat fonamentalment a l'exportació

Durant el segle XVIII la població de Mallorca va tenir un augment constant a llarg de tot el segle, tan sols la xifra de 1787 proporcionada pel cens de Floridablanca es dona una quantitat de població lleugerament inferior a la proporcionada per la "Sociedad Económica de Amigos del Pais" l'any 1784. Aquesta disminució es de 1.696 habitants i es pot considera insignificant i atribuible a errors be de la SEAP o be del cens de Floridablanca.

A partir de finals del segle XVII es produeix a Mallorca la desaparició de les grans crisis de mortalitat catastròfica que havien assolat l'Illa els segles anteriors i aquest fet permet la recuperació de la població mallorquina durant el segle XVIII.

Evolució de la població en el segle XVIII

 

Index

Anterior

0 1 2 3 4 5 6

Posterior

 

 

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)

 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.