Web morabati.org

MALLORCA

Evolució de la població de Mallorca

Primers Pobladors.

Pareix esser que els primers pobladors de Mallorca arribaren a l'illa en una data amb una data que oscila en torn al IV mileni abans de Jesucrist. Aquests pobladors deixaren petjades del seu pas per l'illa en alguns indrets dels que cal destacar la cova de Muleta i l'abric de Son Matge. Pero aquets primers habitants de l'Illa no degueren tenir continuitat ja que la situació de Mallorca en el Mediterrani fa molt difícil l'arribada a l'iila si no es disposa d'unes tècniques de navegació realment avançades per l'época.

Es en torn als 2500 abans de Jesucrit quan tenim ja proves suficients de la presencia continuada de grups humans que ocupen la totalitat de l'illa, es dediquen a una rudimentaria agricultura ceralistica i a la ramaderia de cabres i ovelles. No està encara ben definida la forma d'habitatge ja que els pocs jaciments excavats ens indiquen l'utilització com habitatge de coves naturals i balmes arrecerades a la part paixa dels penya-segats sense descartar la presencia poblats formats per cabanes de forma circular primer i posteriorment habitacions denominades navetes i que tenen ja una certa estructura social. Aquets primers habitants de mallorca enterraven els seus morts en coves naturals, hipogeus excavats en la roca i inclus en inhumacions en sepultures individuals. No sabem quans eren els pobladors de Mallorca en aquells moments es segur que devien esser molt pocs pero ocupaven tota l'illa. i mentanien un cert tipus de relacions amb habitans de les terrres del llevant de la Península Ibèrica.

Cultura Talaiòtica

Sembla ser que als inicis de l'ultim mileni abans del canvi d'era es varen produir una sèrie de canvis entre els pobladors de les Illes Balears com a consequència d'un augment de la població, una nova concepció del territori, una nova manera de controlar els recursos i un augment significatiu dels contactes amb l'exterior que dugueren al naixement de la denominada Cultura Talaiòtica en la qual podem distinguir dos periodes clarement diferenciats. El primer que compren del 1000 al 500 aC. i que es denomina Talaiòtic I o clàsic i el segon que compren del 500 al 123 aC. i que es denomina Talaiòtic II o Postalayótic

La Cultura talaiòtica es caracteritza per la presència de poblats fortamant emmurallats que en el seu interior tenien un bigarrat conjunt de construcions apinyades formades per les unitats domèstiques i construccions comunals sense disposició urbana de les quals sobresortien els elements de prestigi com els monuments turriformes (talaiots i construccions escalonades) i els santuaris (01) .

Murada talaiòtica de Ses Paises (Artà)

Els treballs de prospecció realitzats a Mallorca han permes identificar prop de 250 unitats de població i en un centenar dels quals ha estat possible reconstruir la superficie d'ocupació. En els poblats vivien diverses families extenses que podien formar grups de mes de 200 persones que explotaven i controlaven el territori adjacent formant una societat fortament estandaritzada.

Durant la segona part de la Cultura Talaiòtica augmetaren les influències del poble Pùnic, que s'havia establit a la illa d'Eivissa en torn a l'any 650 aC i des de Eivissa iniciaren un proces colonitzador de la resta d'illes Balears. A la costa sud de Mallorca, a l'llot de na Guardis, fundaren una factoria i un lloc d'intercanvi de productes que seví de base per l'establiment de contactes amb el poble talaiòtic que habitava l'illa de Mallorca.

Factoria púnica de Na Guardis (Foto V. M. Guerrero)

A l'illa de Mallorca els punics establiren una sèrie de de llocs on s'establia l'emgagatzament, comercialització o redistribució de productes importats i activitats de transformació artesanes. Els dos mes coneguts son el del puig de sa Morisca i el del turo de ses Abelles.

Una de les torres del puig de sa Morisca

Segons V. M. Guerrero els fonaments en que se sustenta la concepcio colonial púnica de les Balears no es basa en la major o menor presencia d'importacions sino, almenys des del segle IV aC. en les següents evidències:

Fundacio d'un assentament estranger a Mallorca.

Explotació comercial de les salines del Sud de Mallorca cosa que suposa ma d'obra indígena sotmesa.

Prestació de servei d'armes a les files dels exercits colonials en forma de lleves de mercenaris (02) .

No tenim cap noticia sobre la quantitat de població que tenia Mallorca en aquell temps,

Mallorca romana

L'any 123-122 aC. començà per a les Illes Balears, l'època romana coneguda tambè com a romanització que durà fins a la incorporació de les Illes a l'Islam durant els anys compresos entre el 903 i el 912 de l'era cristiana.

L'any esmentat arriba as les Illes Quint Cecili Metel que amb una rapida campaña incorporà les Illes al mon romà. Quint Cecili Metel fou rebut a Roma l'any 121 aC. com a triunfador i rebe el cognom de Baleàric la qual cosa suposava que, segons el senat roma, havia vençut en una guerra justa i que havia causat la mort al menys de 5.000 persones.

La conquesta romana va canviar completament la fisonomia de la societat balear amb un gran trasbalsament de la població ja que els clans illencs degueren quedar molt desintegrats amb la mortalitat de la conquesta, amb la immigració promoguda per Metel de 3.000 colons romans ja establerts a Ibèria, amb la presió de la nova administració i amb els seus projectes urbanitzadors.

Forum de la ciutat romana de Pollentia

Sembla quem foren destruits els santuaris talaiòtics mes importants, s'introduiren cultes nous, es modificà la dieta i les comunicacions, l'agricultura i la industria començaren a rebre una altre orientació. En definitiva les Illes quedaren integrades dins un imperi que era en proces d'expansió en tots els horitzons del Mediterrani (03) .

Els romans fundaren dues noves ciutats que son Palma al lloc on es troba la Palma contemporànea i Pollentia devora l'actual ciutat d'Alcudia que son les úniques de les Balears que son d'origen llatí. A mes les fonts ens parlen d'altres entitats de població com Bocchorus. Guium i Tuccis de les quals tenim poques notícies.

A mesura que transcorria el temps la romanització de les Balears anava avançant i creim que a finals del segle I principis del II dC les illes balears estaven practicament romanitzades en la seva totalitat.

No coneixem la població de Mallorca durant l'epoca romana pero creim durant els primers segles de la romanització la població devia ser important per l'epoca. La importància de les dues ciutats romanes, les inscripcions romanes que s'han trobat al menys en quinze dels actuals municipis de Mallorca, les restes arqueològiques que ens demostren un actiu comerç amb la resta de part occidental l'Imperi, ens demostren, a mes d'una forta romanització, que Mallorca devia tenir una població important .

Imatge d'August (Pollentia)

Del final de l'Imperi Romà a la conquesta dels àrabs

Les Balears, i més concretament Mallorca, no s'alliberaren de les lluites que assolaren l'Imperi Romà durants els darrers segles de la seva existència. Les disputes entre els distints canditats a emperador, les incursions i la posterior conquesta de les Illes pels vàndals produïren una ruralització de la vida amb una disminució de la població de les ciutats perfectament comprobada a Pollentia.

El periode de temps que va des d'el 425 dC any en que els vandals invaïren les Balears i l'any 902 en que el àrabs incorporaren les Illes a l'emirat de Córdoba es conegut en la historiografia amb el nom de "segles obscurs" ja que es sap molt poca cosa del que va pasar a les Illes Balears durant aquell temps. Les fonts, tant documentals com arqueològiques, son molt escases.

L'únic moment en que sembla que les Balears varen tenir una certa importància i possiblement un cert interés estratègic que podria fer que la població augmentàs fou el comprès entre els anys 551-624 d.C en que les Balears formaren part de l'Imperi Bizanti que dominava bona part del Mediterrani, incloent-hi les terres del sud de la Península Ibèrica i les Balears. Les Illes podien servir de pont entre els territoris nord-africans, italians i les terres hispàniques que controlaven els bizantins.

Allunyats definitivament els Bizantins de les terres de la Península Ibèrica, el valor estratègic de les Illes caigué de sobte i es convertiren en unes terres marginals amb la pèrdua del valor militar i sense possiblilitat de poder servir d'etapa per arribar a unes terres més a l'occident. Les Balears quasi desapareixen de les fonts i es posible que patissen una manca de circulació monetària i fins i tot una greu despoblació.

A partir del segle VIII les Baleares començen a rebre la visita dels àrabs que dominaven la major part de la Península Iberica, visites que es succeiren durant els segles VIII i IX, i que no significaren l'anexió de les Balears a l'estat islàmic.

L'epoca islàmica

La incorporació de les Illes Balears als territoris de l'estat islàmic conegut amb el nom d'emirat de Córdova tenguè lloc l'any 902, quan Isam al-Khawlani, lligat per vincles personals als omeies de Córdova conquerí les Illes, les anexionà a l'emirat cordovès i en fou anomenat governador.

En el moment de la conquesta musulmana, les Illes Balears devien estar pràcticament despoblades, i els seus escassos pobladors continuaven dins l'òrbita cristiana formant un territori pràcticament independent sota el domini del Imperi Bizantí que, des de feia molt de temps, sofria ràtzies primer dels normands i despres dels mateixos musulmans. De fet son poquísimes les referències històriques que tenim de les Illes en aquells moments, son quasi inexistents els jaciments arqueològics de l'època. Tota la resistència oposada pels pobladors de l'illa a la conquesta musulmana, es va concentrar en el Castell d'Alaró.

Castell d'Alaró, Únic lloc on es va produir resistència a la conquista musulmana

La conquesta musulmana de l'illa va comportar en la pràctica un intens procés de repoblament. La informació aportada per la toponimia actual de les Balears, permet deduïr que aquesta nova població tenia un component majoritàriament bereber a més d'una part més reduida d'origen àrab. Es tractava de grups pagesos estructurats en grups tribals procedents de l'orient d'al-Andalus que emigraren a l'illa poc desprès de la conquesta musulmana i es distribuïren en el territori a partir d'una selecció política de l'espai (04) .

A Isam al- Khwlani el succeí el seu fill Abd Alla que abandonà el càrrec l'any 941. Durant els seus governs es produí el procès d'islamització de les illes basat en la immigració dels contingents de poblacióp pagesa dels que hem parlat en el paràgraf anterior i l'organització de la representació de l'estat islàmic en el nou territori.

La presència del nou estat es va reflectir en la fundació d'una ciutat, Madina Mayurqa sobre l'antiga ciutat romana de Palma on Isam al-Khawlani manà construir mesquites, posades i banys i a la ciutat es va construir un alcàsser on residiren els succesors dels Banu Khawlan.

La principals fonts de finançament de l'establiment islàmic de les Illes Balears amb els seus funcionaris i les seves instal·lacions fou el botí obtingut en la pràctica de les ratzies contra els territoris cristians, el control del comerç de llarga distància i els tributs pagats per les comunitats pageses de l'Illa (05) .

A partir de l'any 1009 es va desmembrar el Califat de Còrdoba i es va dividir en una vintena de dominis coneguts amb el nom de "regnes de taifes". Aquesta divisó afectà a les Illes Balears que passaren primer a formar part de la taifa de Denia Balears, després formaren una taifa independent, sofriren la invasió de les tropes de Gènova i Pisa, que conquistaren la ciutat capturant fins i tot al cap de l'estat Abu 'l-Rabi, que fou traslladat a Pisa com a trofeu, i les conquestes dels Almoràvits primer i dels Almohades després, fins a la fi del periode islàmic amb la conquesta catalano-aragonesa de l'any 1229.

La conquesta catalana i la repoblació

L'any 1229 el rei d'Aragò i comte de Barcelona Jaume I, sota el pretexte de controlar i aturar els actes de pirateria comesos pels habitants de les Illes contra les naus catalanes, va iniciar la conquesta de les Balears que estaven encara en mans dels sarraïns.

El 5 de setembre del 1229 l'expedició catalana sortí del port de Salou a Tarragona i després de diversos canvis en la ruta prevista, arribà a les costes de l'indret conegut com Santa Ponça el 10 de setembre. L'exèrcit feudal pogué desembarcar i a continuació es dirigí cap a la capital Madina Mayurqa a la que posaren setge. Després de derruïr part de la porta de Bab al-Quful de la murada aconseguiren entrar a la ciutat el dia 31 de desembre del 1229.

Situació de Santa Ponça (Calvià. Mallorca)

Mentres els cristians entraven a la ciutat part del seus habitants musulmans fugiren i es refugiaren a les muntanyes de l'interior de l'Illa. El març de 1230 varen esser sotmesos els resistents de les muntanyes de la zona d'Artà, però els que s'havien refugiat a la Serra de Tramuntana continuaren resistint sense massa problemes fins que la manca de queviures els va obligar a rendir-se l'estiu de l'any 1232.

La població musulmana que no pogué fugir de l'illa, o que no va ser rescatada des del nord d'Àfrica fou esclavitzada en la seva pràctica totalitat, tret d'un petit nombre que s'acollí al pacte de rendició ofert per Jaume I als resistents de les muntanyes. La disminució demogràfica es va veure acompanyada de l'assentament cada vegada més dens de pobladors cristians, que convertia als indígenes de manera progressiva en una població minoritària i minoritzada (06).

Després de la reconquesta l'illa de Mallorca fou repoblada per pobladors cristians, i atès que en la documentació de l'època no sol indicar la procedència dels colons abans d'establir-se a la nostra Illa, els historiadors emprenen el mètode d'estudi dels llinatges o de les designacions toponímiques (les referents a noms de lloc, vila, ciutat o comarca) que tenien bona part dels nous pobladors.

D'aquest mètode es dedueix que la majoria dels pobladors procedien de les comarques catalanes, amb percentatges que van del 61% al 94%. Segons les distintes zones els aragonesos i els occitans ocuparien el segon lloc amb percentanges molt inferiors, i després hi trobam els italians amb percentatges propers a l'1% a les distintes zones. Als barris portuaris que varen correspondre a Nunó Sanç hi trobam una varietat més gran d'origens dels pobladors, amb castellans, flamencs, francesos, navarresos... a més dels que hem esmentat anteriorment (07).

 

Index

Anterior

0 1 2 3 4 5 6

Posterior

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)

 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.