Web morabati.org

MALLORCA

Introducció.

L'evolució del creixement de la població depen dels factors biològics, sanitaris i culturals d'una societat però tambe està estretament lligada a l'aprofitament i qualitat dels recursos utilitzats en activitats de tipus econòmic que suposen llocs de treball i producció de béns i serveis adaptats a les necessitats de la població que asseguren la seva supervivència, la continuitat de l'espècie i el seu benestar.

En l'estudi de la població hem de diferenciar dos periodes clarament oposats el periode estadístic i el no estadístic. Durant el periode no estadístic l'estudi de la població es feia amb finalitats militars o fiscals i per aquest motiu els totals de la població son aproximats ja que hi havia moltes persones que no es contabilitzaven perque no es podien reclutar, no pagaven imposts o be es contaven tan sols les unitats familiars indepenentment del habitants que tenia cadescuna que aquestes unitats. En canvi, durant el periode estadístic el que interessa era l'estudi de la població per ella mateixa registrant cada una de les persones que vivien en un lloc determinat cada cert periode de temps i registrant tambe amb caracter general els fets demogràfics (naixements, matrimonis i defuncións) que afectaven a cada un dels habitants d'una localitat, regió o pais.

Pel que fa al periode estadístic hem de distingir entre la població de dret i la població de fet. La població de dret es la que resideix habitualment a un lloc pero una part d'aquesta població pot estar absent en un moment determinat i tambe poden residir temporalment a la localitat persones que habitualment resideixen en un altre localitat, regió o pais, que s'anomenen transeünts. La suma de la poblacio de dret i els transeunts menys els absents, forma la població de fet que es la que realment resideix en una localitat o municipi en el moment del recompte.

Desprès d'explicar la situació geogràfica de l'illa de Mallorca realitzaren un anàlisi de la població mallorquina en el seu conjunt i, tenint en compte que la major part de la població viu i ha viscut a la seva capital, Palma, no ens queda mes remei que analitzar tambe la població de Mallorca sense la de Palma, es a dir, la població de la Part Forana. Desprès intentarem analitzar l'evolució de la població dels distints municipis de l'Illa per separat, analitzant el comportament de la població a cada un d'ells.

Situació geogràfica

Mallorca es la mes extensa de les illes que formen l'Arxipèlag Balear i tambe es i ha estat, al menys desde l'Edat Mitjana, la mes poblada. L'Arxipèlag Balear està format per tres illes majors, (Mallorca, Menorca, Eivissa), dues de menors (Formentera i Cabrera) i uns dos-cents illots alguns amb nom i altres sense que, situats a la part mes occidental del Mediterrani, formen el conjunt d'illes mes aillat del Mediterrani.

L'illa de Mallorca te una superfície de 3.667 kilòmetres quadrats, un perímetre de 565 Km i la seva màxima elevació, el Puig Major es de 1443 metres. Mallorca es troba situada entre els 39º 57' 15'' i els 39º 15' 45'' de latitut Nord i els 2ª 27' 17'' i els 3º 34' 46'' de latitut Est. La forma de l'illa es es quadrangular amb els seus vertex orientats als punts cardinals Formentor al nord Ses salines al sud, Capdepera a llevant i Sant Elm a Ponent.

En extensió Mallorca es la setena illa mes grosa del Mediterrani i amb Menorca la mes allunyada del continent. Dista 180 Km de Barcelona desde el Port de Soller, 450 Km de l'illa de Sardenya i 300 Km del nord d'Africa. Mallorca està separada de Menorca per l'estret anomenat Es Freu entre els Cap des Freu a Capdepera (Mallorca) i el Cap d'Artrutx a Ciutadella (Menorca) amb una amplada de 37 Km i entre Mallorca i Eivissa hi ha 81 Km entre el Cap de Sa Mola a Andratx (Mallorca) i la Punta Grosa Sant Joan de Labritja (Eivissa).

La fisiografia de Mallorca està formada per dues alineacions de muntanyes que son la Serra de Tramuntana al nord-oest i la Serra de Llevant al sud-est. Entre les dues serres es troba la depresió central que constitueix la part plana de l'Illa en la qual es poden distinguir tres unitats bàsiques El Raiguer al peu de la Serra de Tramuntana, El Pla propiament dit i el Migjor. La Marina de Llevant completa el conjunt de comarques físiques de Mallorca.

Les elevacions mes importants les trobam a la part central de la Serra de Tramuntana amb el puig Major (1.443 m), Massanella (1.352 m) puig Tomir (1.103 m) puig de l'Ofre ( 1.090 m) i a la part meridional amb el puig de Galatzó (1.026 m). A les Serres de Llevant les altaries máximes dels seus cims son molt mes minses destacant el Puig Morei (562 m), el puig Ferrutx( 520 m) i Sant Salvador de Felanitx (510 m). Dins la denominada depresió central hi trobam el Massis de Randa que forma el relleu mes destacat de la zona central de l'Illa, les altaries mes importants son el puig de Randa (549 m), puig de Son Reus (501 m) i Puig de Galent (420 m).

 

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)

 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.