Web morabati.org

SINEU

Evolució de la població.

Segle XVIII

Per al segle XVIII tenim diverses xifres relatives a la població de Sineu. La primera d'elles correspon a l'any 1724 i ens la dóna el Dr. Ferrer Flores citant fonts dels Llibres de Visites Pastorals de l'Arxiu Diocesà de Mallorca. Concretament per a Sineu  diu que hi havia 2.531 persones de comunió i 444 persones de només confessió no citant cap pàrvul. El total de cases és de 868  (43) la qual cosa suposant que estigueren totes habitades ens donaria una mitjana de quasi tres habitants per habitatge que ens sembla molt escassa.

 Tenim a continuació una cita obtinguda per nosaltres en els llibres de Visites Pastorals de l'Arxiu parroquial de Sineu. Correspon a la visita realitzada pel bisbe Fra Benito Panyelles i Escardó en una data indeterminada entre els anys 1733 i 1743  en els que va ser bisbe de Mallorca. La relació de l'esmentada visita, que està sense datar ve després de la de 1739 i per tant correspondria als últims anys de la seua vida ja que va morir a Palma l'any 1743 (44).  En aquesta visita pastoral es diu que Sineu tènia 860 cases, 2440 persones de comunió i 450 de sola confessió, no s'esmenten tampoc els pàrvuls. Veiem que hi ha hagut un descens en el numere de cases que pot indicar una disminució de la població, però tant en aquest cas, com en l'anterior, ha d'haver-hi una quantitat de pàrvuls que no ha sigut comptabilitzada.

 La següent xifra ens la proporcionen els Drs. Segura i Suau i es refereix a l'any 1746  i es basa en un document anomenat “Estat de les persones que l'any 1746 tènia l'illa, i blat que es necessita” de l'arxiu particular del Dr. Suau. La xifra de la població de Sineu reflectida en aquest document és de 3.404 habitants i els citats Drs la consideren fiable (45).

 El Dr. Ferrer Flores ens proporciona la següent xifra que atribueix a l'any 1750 i que coincideix exactament amb la dels Drs. Segura i Suau en 3.404 habitants. No ens diu d'on ha sigut extreta perquè al quadre indica només: “Fonts, Visites Pastorals A.D.M.. Calendaris. Memòries R.S.E. Amics del País (46). Considerant la proximitat de les dates podem donar per valida la població donada pel Dr. Ferrer Flores.

 En 1764 es produeix la visita pastoral del bisbe D. Francisco Garrido la ressenya del qual ens diu que en Sineu hi havia 847 cases amb 2300 persones de comunió i 350 de confessió d'ambdós sexes. Podem observar que continua baixant el nombre de cases i  de població però continuen faltant els pàrvuls que completarien les xifres reals de la població.

 Vénen a continuació dues xifres per a l'any 1768 de fonts distintes però amb molt poca diferència entre elles. La primera ens la proporciona el Dr. Ferrer Flores i és de 3296 habitants i la segona ens la proporciona el Dr. Juan  Vidal en el seu estudi del cens d'Aranda i és de 3282 habitants  (47). La diferència és mínima i poden considerar-se coincidents les dues xifres.

 Tenim a continuació una altra xifra de població discordant és la proporcionada pel Dr. Ferrer Flores basant-se en la visita pastoral del Bisbe Pedro Rubio i que és de 3880 habitants. Aquests 3880 habitants es distribueixen entre els 3296 de Sineu pròpiament dit i 584 del lloc sufragani de Lloret. La diferència entre les dades proporcionades pel cens de Floridablanca en molt considerable ja que s'eleva a 718 habitants i el mateix autor confessa que “es muy difícil, por no decir imposible disponer de unos datos seguros con relación a la población del siglo XVIII en Mallorca. Y la causa principal nos parece que ha de ser buscada en la manera de elaborar los datos utilizada, pues en muchas ocasiones se estimaba la población de una forma aproximada, por lo menos en lo que se refiere a los datos consignados en las relaciones de las Visitas pastorales”

 Per a 1784 tenim una xifra de població,  3346 habitants, proporcionada pels Drs. Segura i Suau d'una banda i pel Dr. Ferrer Flores d'altra banda coincident en el nombre i que per tant van haver de beure en la mateixa font. Els Drs. Segura i Suau ens indiquen que la font utilitzada és la “Relació d'habitants, professions, telers de cada municipi” etc. Etc. Publicada en les Memòries del la Societat Econòmica d'Amics del País  en 1784.

 Tenim a continuació dues xifres per als anys 1786/87 i 87/88 la primera publicada pel Dr. Juan Vidal en la seua anàlisi del Cens de Floridablanca i la segona pel Dr. Ferrer Florez,  la diferència entre ambdues xifres de població és de quasi tres-cents habitants, massa elevada perquè les dos siguen certes. Nosaltres ens inclinem per donar com certa la xifra proporcionada pel Dr. Ferrer Florez, ja què creiem que l'error és més probable que s'haja produït en la confecció del Cens de Floridablanca perquè creiem que la Societat Econòmica d'Amics del País tènia més possibilitats de conèixer més profundament la realitat del país.

 Les xifres de població de 1790 i 1797 proporcionades per l'Enciclopèdia de Mallorca i pel Dr. Ferrer Florez han de correspondre al mateix any. Ens inclinem a pensar en un error tipogràfic de l'Enciclopèdia de Mallorca.

SegleXIX.

Durant el segle XIX va començar a Espanya, amb un cert retras respecte a altres paisos europeus, el periode estadístic en l'estudi de la població. A partir de 1842, any en que es va realitzar el primer cens de població de l'estat Espanyol podem coneixer amb exactitut la xifra real d'habitants que te la nostra Illa i la seva distribució per edats.

Dins el període estadístic la primera cosa a diferenciar és la població de fet de la població de dret. La població de dret es aquella que resideix habitualment a una localitat o municipi i la població de fet es aquella que hi resideix en el moment de realitzar el cens. La població de dret pot esser present o absent i la poblacio de fet pot ser de dret o transeunt. Quan els transeunts superen als absents, la població de fet es major que la de dret i quan els absents son més que els transeunts la població de fet es menor que la de dret. Una població de fet major que la de dret significa una societat amb oportunitats a la qual la gent te tendència a anar-hi i una població de fet inferior a la de dret representa una societat amb escassesa d'oportunitats i de la qual la població te tendència a anar-se'n.

La disminución de la mortalidad infantil y una alta fecundidad hicieron posible la existencia de familias con un elevado número de hijos vivos

Durant el segle XIX es realitzaren quatre censos considerats com a fiables que foren els de 1860, 1877, 1887 i 1900 i dos, els de 1857 i 1897, considerats com a pot fiables i que es repetiren pocs anys desprès.

Durant els segle XIX les xifres de la població tenen una progressió que podem considerar lògica. Ens crida l'atenció, no obstant la xifra proporcionada per D. Pere Salas Vives que és de 3.339 habitants. El Sr. Salas ens diu que ha obtingut el personalment aquesta xifra del cens que es troba a l'arxiu municipal de Sineu però la diferència de mil habitants menys amb la xifra proporcionada per l'INE, que el Sr. Salas no critica i sembla donar com a vàlida ens sembla excessiva.

Podem observar que durant el segle XIX la població de fet es sempre menor que la de dret la qual cosa ens indica l'existència d'una corrent migratòria cap a l'exterior. En el cens de 1900 Sineu alcança la xifra de població mes alta de tota la seva història.

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)

 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.