Web morabati.org

SINEU

Evolució de la població.

Intentarem en aquest apartat donar una evolució de la població de Sineu Desde la Prehistòria fins a l'actualitat. L'evolució de la població de Sineu és la següent

Prehistòria i Edat Antiga

L'època islàmica

La conquesta catalana i la repoblació.

Segle XIV.

La població durante el segle XIV fou la següent:

Durant els segles XIII, XIV, XV  i XVI la forma més usual de calcular la població era l'impost del morabatí també anomenat fogatge. El morabati es cobrava cada set anys i la recaptació es feia per pobles i en cada un d'ells segurament s'establien llistes de contribuents que no han arribat fins a nosaltres havent-se conservat, encara que no sempre, els totals recaptats per pobles, viles i parròquies de la ciutat. Per tant a Mallorca, no podem fer una anàlisi detallada per barris o carrers, ni per edats ni sexes ni pel seu origen mallorquí o foraster perquè l'única cosa que ens donen les recaptacions és el total de morabatins en cada lloc amb la seua equivalència en lliures i sous, a raó de vuit sous per morabatí (23) .

El morabati és un mètode indirecte de calcul demogràfic i per tant la principal dificultat consisteix a establir el coeficient pel qual cal multiplicar la recaptació per a obtenir  la població. Aquest coeficient prou discutit se situa pels investigadors entre 4,5 i  5. Un estudi realitzat a l'illa de Menorca ha comprovat un alt índex de correlació entre les sèries de la recaptació de morabatí i les dels registres de baptismes  el que segons els autors corroborara la validesa de les sèries del  morabatí. Tals autors arriben a la conclusió que el factor multiplicador ha de ser superior a 5  situant-se al voltant del 6,5 (24) . Nosaltres hem realitzat el càlcul de la població multiplicant la recaptació del morabati per cinc.

Hem recollit la relació de la recaptació del morabatí publicada pel Dr. Sevillano (25) per a la vila de Sineu des de 1329 i l'hem multiplicat per cinc obtenint-se els resultats que figuren al quadre adjunt, que coincideixen fonamentalment amb els publicats pel Dr. Ferrer Flores. Del quadre adjunt se'n deriva que la població de Sineu durant el que coneixem del segle XIII es mantè bastant constant però amb una tendència a la baixa

Segle XV.

La població durante el segle XV fou la següent:

Durant el segle XV hem d'anotar l'augment de població que es produeix entre 1421 i 1427 contràriament al que ocorre en el global de l'illa, tant a la ciutat com en el conjunt de les viles en les quals la recaptació del morabati descendeix (26).  En els anys successius es va produí un descens de la recaptació del morabati i per tant de la població. En 1.440 va haver-hi una tremenda crisi de mortalitat tal vegada superior a la de la Pesta Negra. Els càlculs de l'època ens parlen d'uns 10.000 morts en tota l'illa dels quals 1.500 eren esclaus (27) . A Sineu aquesta crisi de mortalitat no es va reflectir d'una forma tan profunda com en la resta de l'illa  perquè la recaptació del morabati de 1.444 va descendir només un 3,6 % respecte a la de 1.433. La crisi més profunda de població  del segle, la va tenir Sineu l'any 1.451, la revolta forana va incidir negativament en la població de Sineu, per tant disminueix dràsticament la recaptació del morabati que va ser un 10,9 % inferior a la de 1.444. A partir de 1459 s'inicia una lenta recuperació de la recaptació fins a 1.475 any en què va tornar a caure sense que torni a recuperar-se fins a finals del segle. Aquesta caiguda de recaptació es produeix en una època en què segons el Dr. Sevillano es produeix un augment gradual però ininterromput de la recaptació  insular i, per tant, de la població  de l'Illa (28).

Segle XVI

Les dades obtingudes en la primera recaptació del segle XVI ens indiquen que va haver-hi un augment prou considerable de població de Sineu des de 1.489 fins a 1.503 però el que crida mes l'atenció és l'augment espectacular de la població que es produeix entre 1510 i 1517 període en el qual els habitants de Sineu passen de 1355 a 1685, increment que en un principi ens va semblar massa inflat tenint en compte que la següent recaptació de 1524, ens dóna una xifra de 1440 habitants. Segons el Dr. Juan Vidal, a partir de 1.511 fins a 1517 va haver-hi uns anys de forta producció bladera que va produir superàvit o fou suficient per a atendre les necessitats de l'Illa. (30) . Aquest augment en la producció de blat va propiciar un període de prosperitat que es reflecteix en el fogatge amb una pujada escassa a la ciutat però amb una forta pujada a les viles. El mateix Dr. Sevilla es va estranyar de la forta pujada produïda i afirmà: “Tanta es la diferencia, que temí que fuera un error en las cifras de recaudación del morabatín: Debidamente comprobadas, hube de buscar en otras fuentes la confirmación de esta prosperidad. En efecto en 1518 un fuente coetánea de la época nos dice 'y la present ylla no stava tan poblada de gent con sta vuy que, com cadae hu sabeu gran temps ha que per gratia de Deu nostre senyor no s’ha vista tanta gent a la ylla'” (31) A partir de 1538 es produeix un augment de la població que dura fins ala finalizació de la sèrie del morabatí publicada.

Llibres sacramentals de la parròquia de Sineu

L'any 1573 finalitza la sèrie publicada pel Dr. Sevillano i no tenim més dades de la recaptació del morabatí, però per a 1585 tenim la xifra de 3078 habitants que ens dóna el recompte del virrei D. Lluis de Vich (32) . L'augment de la població ens sembla excessiu però es minora si multipliquem la recaptació del morabati de 1573 per 6 o 6,5 la qual cosa ens demostraria que el factor proposat per Tomas Vidal i Jaume Gomila seria el correcte (33). La xifra de l'any 1591 va ser publicada pel Dr Sevillano (34),  i seguida pel Dr. Ferrer (35)

Segle XVII

 Del segle XVII tenim només una dada corresponent a l'any 1667 proporcionat pels Drs. Segura i Suau  que  contràriament al que enuncien en el seu treball ha sigut citada però no publicada íntegrament ni pel Dr. Domínguez Ortiz ni pel Sr. Alvaro Campaner. Ambdós autors publiquen les xifres relatives a tota l'illa sense publicar els apartats de les distintes localitats (37). Els Drs. Segura i Suau consideren aquest cens com fiable.

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)

 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.