Web morabati.org

SINEU

Resum històric

Segle  XVII

El segle XVII es va caracteritzar a tota Mallorca per la penúria i l’escassetat. L’any 1613 fou un any de collites molt dolentes i que pràcticament no es va collir pràcticament res i per desgràcia no fou una excepció més bé fou la regla  de tota la centúria. Durant l’any 1652 es declarà la pesta a Mallorca que arribà a Sineu durant el mes de juny i s’allargà amb més o menys intensitat fins al juliol de l’any següent, l’evolució de la incidència de la pesta en la mortalitat de la població de Sineu  fou la següent (18):

L’evolució de la incidència de la malaltia a Sineu ve reflectida en el següent grafic

Però si la incidència de l’epidèmia de pesta de 1652 fou molt important en l’història i en el desenvolupament de la població de Sineu, altres factors també hi influïren negativament. L’any 1662 hi va haver un nou contagi que degué tenir poca influència ja que casi no es reflecteix en els registres parroquials.

Durant tot el segle XVII les males condicions de vida, propiciades per l’escassetat i la fam, provocaren un augment de la conflictivitat social a Mallorca que es manifestà en un augment dels robatoris i assassinats dels que no es va lliurar la vila de Sineu que a més va tenir que contribuir  amb homes, armes i dobles a la defensa de l'illa de Mallorca contra les incursions musulmanes.

Segle XVIII

El segle XVIII comença amb l’episodi sagnant de la Guerra de Successió en la qual Sineu, igual que la resta de Mallorca va contribuir a la causa del Arxiduc Carles d’Àustria la qual cosa va suposar, desprès de la victòria dels Borbons, l’aplicació del Decret de Nova Planta que suprimí el govern propi del regne de Mallorca i va integrar bles seves terres en l’estructura política i legislativa de la Corona de Castella. Per a la vila de Sineu el Decret de Nova Planta suposà la substitució del sistema municipal mallorquí compost pels jurats i el consell, per l’ajuntament castellà format per un alcalde i quatre regidors.

Plano de Sineu en el segle XVIII

En el mapa del Cardenal Despuig (1785) es pot observar que Sineu disposava d’una excel·lent  xarxa de camins que la comunicaven amb la capital i amb totes les viles dels seus voltants. Aquesta xarxa estava integrada principalment per camins de roda i per alguns de ferradura.

Segle XIX

El segle XIX va començar amb la denominada Guerra del Francès o Guerra  d’independència a la qual va haver de contribuir la vila amb homes, imposts i  donatius extraordinaris. L'any 1812 desprès de proclamar-se la constitució de Cádiz l’ajuntament es va organitzar segons el sistema constitucional i a finals d’aquest any la pedania de Lloret de Vista Alegre constituïa el seu primer consistori començant  l’any següent la discussió en torn a la divisió entre els termes de Lloret i Sineu.  A causa de la falta d'acord entre les parts la Diputació Provincial va encarregar al vocal Nicolau Dameto que establís la divisió. El retorn de Ferran VII va provocar la reacció absolutista i el nou municipi es va tornar reincorporar a Sineu, es va disoldre la corporació constitucional i es va restituir la de 1808.

Durant el Trienni Constitucional els lliberals recuperaren el govern del consistori i Lloret de Vista Alegre va tornar a constituir-se en  municipi independent.  La exclaustració amb la corresponent supressió dels convents de regulars que tenien menys de  religiosos afectà al convent de Jesús Maria de frares Mínims de la vila de Sineu. L’abolició del sistema lliberal i la restitució del absolutisme significà la nova reincorporació de Lloret al municipi de Sineu, la tornada dels Mínims i la restitució dels seus bens.

La mort de Ferran VII l’any 1833 i la designació de la seva filla Isabel com a successora amb el nom de Isabel II suposà el triomf definitiu dels constitucionalistes que es dividiren en progressistes i moderats. Una de les primeres mesures que va adoptar el govern lliberal fou la desamortització dels bens eclesiàstics que a les Illes Balears  es va materialitzar amb el decret del Capità General D. Remón Despuig de supressió de tots els convents de les Illes. Aquest decret va significar la supressió definitiva dels Mínims de Sineu passant el convent a ser de propietat municipal. En aquesta època es produïren a Sineu una sèrie de disputes entre els grups dominants de la localitat i entre aquest grups i la parròquia. El grup dels majors contribuents es va assegurar sempre una participació en el consistori i en la decisió dels temes mes importants de la política municipal.

Entre els anys 1855 i 1875, cinc veïns de Sineu, que eren els majors terratinents residents a la localitat, monopolitzaren el càrrec d’alcalde (19). Aquesta classe terratinent dominat no actuava d’una manera uniforme  en la resolució dels conflictes que se plantejaven, sorgint freqüentment discrepàncies entre ells al intentar resoldre alguns dels problemes de l’administració de la comunitat. Pere Sales ha detectat l’existència de dos grups oposats entre la classe dirigent dominat amb interessos antagònics que no tenen perquè significar una separació total entre els dos grups ni un enfrontament ideològic essent atribuïbles aquestes diferències  a motius de caràcter personal o familiar (20).

Germanes de la Caritat

Entre 1857 i 1862 es va produir una polèmica entre la parròquia i l’ajuntament perquè l’ajuntament volia controlar la processó del Dijous Sant i la festa de Sant Marc, patró de la vila,  que subvencionava. La polèmica es va fer ta agre que hi va haver d’intervenir el Bisbe de Mallorca, la mediació del qual va posar fi al conflicte.  El conflicte entre les dues institucions es va tornar a reproduir l’any 1866 a causa de que l’ajuntament volia tomar l’edifici que s’estava construint com a residencia de les Germanes  de la Caritat. Durant la primera meitat del segle XIX foren freqüents les sequeres com les de 1825, 1834 i 1850 que originares greus pèrdues agrícoles. La revolució de setembre de 1868 va suposar el canvi de la corporació municipal existent per la que hi va haver durant el bienni progressista de 1854-1856. La nova corporació es va veure obligada durant el mes de maig de 1869 a sol·licitar l’abolició de les quintes i de la matricula de la mar ja que l'increment de la quota de soldats de cada municipi provocava problemes econòmics greus. A partir de 1873, la problemàtica de les quintes s’agreujà a causa de l’augment de la quota i l’ajuntament es va veure obligat a organitzar la repartició entre els que volien redimir-se del servei militar per poder cercar i pagar els substituts.

Durant el sexenni democràtic (1868-1874) els propietaris, que fins a les hores havia monopolitzat el poder municipal, perderen el privilegi de l’exclusivitat i s’incorporaren a l’ajuntament llauradors, menestrals, comerciants i arrendadors. Durant l’any 1874, la reforma del impost de consum i la nova reglamentació del seu repartiment, ocasionaren revoltes contra l’ajuntament que feren necessària la intervenció de la Guàrdia Civil per sofocar-les i a causa de les esmentades revoltes, l’ajuntament va haver de dimitir.

Amb la restauració borbònica accedí al consistori el grup de poder que no havia participat a la Revolució de 1868. L’ajuntament fou presidit pel representant del grup que afavoria la distribució d’impostos als grans propietaris no residents a la localitat. A l’any 1881 es constitueix un comitè local de republicans  i a l’any 1883 es reprodueix el conflicte entre l’ajuntament i la parròquia a causa de la discussió sobre la propietat de la plaça del Portal Petit, actualment plaça de Sant Marc que es va agreujar a causa de la prohibició per part de l’ajuntament a l’ecònom de la reforma  dels bancs de l’església i de la creu d’en Pastor, creu de terme situada a l’entrada de la població.

Durant l'any 1891 es celebraren les primeres eleccions generals amb sufragi universal masculí en les quals  triomfaren  els lliberals conservadors encapçalats per D. Josep Cotoner, en les de 1893 els triomfadors foren els lliberals fusionistes encapçalats per D. Antoni Maura, l'any 1896 el triomf va ser pels lliberals conservadors i l'any 1898 pels lliberals fusionistes. Com es pot observar funcionava perfectament l’alternança en el poder que caracteritza el sistema polític de la Restauració.

Durant la segona meitat del segle XIX algunes families de Sineu aconseguiren un notable poder que manifesten amb la construcció magnífiques vivendes.

Segle XX

Durant els primers vint-i-cinc anys del segle XX la política local de Sineu es caracteritza per un predomini absolut de les classes dominats i un fort enfrontament entre els lliberals, que a la vila anomenaven "fogoneus" i els conservadors anomenats "pellossos" o  "solidaris". Les tensions i rivalitats entre els partidaris dels dos partits, que era corrent a la majoria de poblacions de l’illa, va a arribar a produir fets com la creació de dues bandes de música una de cada bàndol que finalment es fusionaren l’any 1815. La rivalitat es manifestava també  en les publicacions periòdiques dels dos partits "Sinium" per part dels solidaris i "Sa Defensa" per part dels fogoneus. Les dues publicacions es posaren d’acord l’any 1915 per la seva mútua desaparició. Durant el període compres entre 1900 i 1923 hi va haver a Sineu deu batlles dels quals alguns exerciren el càrrec durant pocs mesos, el primer que va ser Andreu Real i Font (1900-1904) i el darrer Francesc Crespí Niell (1916-1923) foren els dos que mes temps ocuparen la batllia.

L’activitat social de la vila es manifesta amb la creació per part del "Circulo de Obreros Católicos" de la Caixa Rural d’Estalvis i Préstecs de  Sineu a l'any 1908 que setze anys desprès contava amb 346 socis. També hem de constatar l’existència, a partir de principis del segle XX d’un grup d’ideologia republicana i a l’any 1920 tenim noticies de l'existència dúna societat obrera de la construcció afiliada al sindicat de picapedrers de Mallorca.

Durant la dictadura de Primo de Rivera se realitzaren algunes reformes urbanístiques com l’ampliació de la Plaça Major , es va construir l’escola graduada i es va aprovar l’edificació d’un nou escorxador municipal. L’any 1925 la localitat de Lloret de Vista Alegre va veure compensats els seus esforços i va assolir d’independència de Sineu iniciant-se  tot seguit les converses sobre la delimitació del terme, i la divisió dels bens i obligacions entre amb dos municipis.

Durant la segona república l’ajuntament de Sineu va continuar majoritàriament en mans de la dreta però amb l’oposició d’un fort grup de caràcter republicà i esquerrós que feia sentir la seva veu a través del setmanari "El Republicano" veu  dels republicans de Sineu, Lloret, Maria de la Salut, Montuiri i Sant Joan que convertiren  a Sineu  en el centre del republicanisme del Pla de Mallorca.

L'inici de la Guerra Civil representà la presa del poder local per part de la Falange que controlà la ciutat i inicià la detenció de les persones considerades d’esquerres fins a la presa del poder per part la la comandància militar que va intentar evitar els excessos dels  falangistes locals.

Durant la llarga etapa franquista va disminuir el dinamisme cultural de l’època republicana i la localitat es va sumir  en una espècie d’atonia i començà una pèrdua i envelliment de la població  agreujada amb l'arribada del boom turístic a partir de la dècada dels anys seixanta.

La mort de'n Franco i l’arribada de la democràcia ha significat un nou impuls revitalitzador per Sineu, ha tornat sorgir un moviment cultural d’una certa intensitat i la població ha augmentat.

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)

 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.