Web morabati.org

SINEU

Introducció: 

Dades Generals:

Extensió del terme municipal: 47,7 km2.

Nuclis de població: Sineu.

Gentilici: Sineuer/a.

Població:(2007): 3.248 h

Densitat de població (2007): 68,09 h/km2

Situació:

Sineu està situada en el centre de la comarca del Pla de Mallorca entre els municipis de Llubí, Ariany, Petra, Sant Joan, Lloret de Vistalegre, Costitx i Inca.

Etimologia:

El topònim de Sineu apareix documentat en el segle XIII amb cinc grafies diferents: Sixneu (1231), Xisneu (1231), Sisneu (1247) i Xineu (1287). L'origen de l'etimologia es més aviat incert tot i que destaquen dues hipòtesis una no segura i poc creible, que afirma que l'actual Sineu representa el Sinium o Cinium que Plini cita entre les poques poblacions que hi havia a Mallorca en el seu temps. En el llibre del Repartiment de Mallorca (segle XIII) apareix escrit Sixneu, nom que sembla esser una deformació aràbiga o mossaràbiga de l'antic topònim. Una segona hipòtesi es defensada per l'arabista Miquel Barceló que esmenta que el topònim deriva de Jijnau, mot que amb Batra donava nom a un juz'. Jijnau podria provenir de la forma àrab J.jn, pròxima als mots Janaûwa, Ganâwa, i Qinâwa. La doble jim intentaria representar un d'aquests sons vacil·lants de la 'g' sahariana. Alhora Janâwa/Ganâwa és la forma arabitzada de la paraula bereber Ignawen -plural agnau- que originariament significava 'mul' i per referència al color, disigna els suda, 'negres' (01). La variant Jinnawi/Qinnawi era coneguda a sharq al-Andalus ja que Ramón Martí la inclou en el seu vocabularii la tradueix com a 'etiop'. Al mateix temps a l'enomenat juz' hi ha consignat un 'ral layn agenuf , una nisba (al-jinaw) que suposa una forma catalana vacil·lant Xisneu/Sixneu, origen de Sineu,és, segons Miquel barceló, perfectament defensable. Sobre les discussions que ha provocat la qüestió de l'etimologia de Sineu, vegeu l'opuscle "Orígens de Sineu" de Mn. Joan Rotger (Palma, 1939). (02)

Característiques geogràfiques

El terme municipal de Sineu comprèn dues àrees diferenciades separades per una alineació de muntanyoles que va des del Puig de ses Tres Fites fins a l’altiplà de Lloret. La primera de les dues àrees que es troba orientada de sud-est a nord-est, està envoltada de petites elevacions la majoria de les quals es troben o es prolonguen cap els termes veïnats. La segona, la mes extensa, ocupa la meitat nord del terme i presenta una alternança de petit monticles i planures ocupades majoritàriament per cultius arboris i vegetació natural. La vila s’alça en la zona de contacte de les dues zones a 146 metres d’altura.

El clima es sec i sub-humit segons la classificació del geògraf i climatòleg Charles Warren Thornthwaite amb unes mitjanes anuals de 30-32º de màxima i 4-6ºC de mínima amb una oscil·lació tèrmica superior als 15,5ºC. Les gelades son freqüents i també les inversions tèrmiques en les valls. Les precipitacions mitjanes son d’uns 600 a 800 mm anuals

 

Anterior

0 1 2 3 4 5 6 7

Següent

© Copyright Joan Mas i Adrover (2005)

 

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.